«De petita, estava a classe i ja dibuixava»

Heu fet mai dibuixets en un tros de paper de llibreta durant una classe a l’escola? Amb més o menys traça, però ben segur que sí. Ara bé, aquells gargots, us han marcat el futur? Qui pot respondre la pregunta amb un sí ben contundent és la castellonina Imma Abarca (2000), il·lustradora de còmics, i qui confessa que sempre ha sentit passió pel dibuix. «De petita, estava a classe i ja dibuixava en un paper, perquè era el que m’agradava. I em vaig fer gran i vaig veure que ho continuava fent, cada cop més». És per això que, quan va decidir què volia estudiar, ho va tenir ben clar: «Vaig escollir el Batxillerat artístic. Havia d’estudiar dibuix! No em penedeixo gens», diu amb entusiasme.

En aquell moment, el dibuix era la seva passió, però no tenia un interès especial pel món del còmic. «Al principi volia fer només il·lustració, però quan vaig acabar el batxillerat, em vaig informar i vaig descobrir l’Escola Joso: Centre de Còmic i Arts Visuals, que està a Barcelona. És molt completa, allà t’ho ensenyen tot de l’ofici. És aquí quan neix la meva passió pel còmic». Una motivació que acaba desembocant en professió, ja que amb l’escola Joso va dur a terme dos projectes que li van permetre acostar-se al món laboral. «A mitjans de curs es fa un projecte en grup. Érem sis persones, i es va presentar al Saló del Còmic. Allà vaig tenir la possibilitat d’entrevistar-me amb els responsables de DC Comics, una editorial nord-americana. Va anar bastant bé. De moment estem en contacte i van veient la meva feina», apunta.

El segon projecte és més personal, més íntim, però també pot ser una porta d’entrada al mercat laboral. «A l’Escola Joso, ens proposen fer un projecte propi per presentar a editorials. Preparem un guió, amb l’assessorament dels professors, i planteges una història que unes quantes editorials visualitzen i et donen feedback». En el seu cas, ha ideat un còmic que té com a protagonista el seu avi i que vol fer un homenatge a les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, així com a la paternitat. «Tracta d’un nen, que és el meu avi de petit, i s’explica com va viure el fet de perdre el seu pare durant la Guerra Civil, i el fet de desconèixer què havia passat», afirma Abarca.

A més, la creació d’aquest projecte li ha permès desenvolupar-se com a artista i treballar noves tècniques, ja que per elaborar-lo ha utilitzat dos estils de dibuix diferents, però que són un reflex d’allò que s’explica. «En la primera part, el meu avi és petit, i desconeix tot el que passa, és innocent. Per això el dibuix és més il·lustratiu, infantil, amb més color. En canvi, en la segona part, ell ja és adult i s’adona de les coses que han passat, té un estil de novel·la gràfica, de còmic europeu, més adult», explica. A més, cal destacar que en aquest projecte, Abarca interpreta tots els papers de l’auca: fa de colorista, de dibuixant, i entinta. «És una obra 100% meva. Els meus professors m’han assessorat amb el guió i disseny, però la feina d’execució és meva», diu tot aclarint que en un projecte grupal, el que li agradaria, ara per ara, seria fer de colorista.

Val a dir que, actualment, el projecte es troba en procés d’elaboració. «Tinc algunes pàgines fetes que serviran de mostra per presentar a les editorials i perquè comprin la idea, si s’escau. Però l’objectiu és anar treballant i fer més material», destaca Imma Abarca. En aquest sentit, la jove artista castellonina admet que dedicar-se a la il·lustració de còmics no és una tasca fàcil aquí. «A Espanya, és difícil dedicar-se a il·lustrar còmics, perquè no hi ha gaire lector de novel·la gràfica en general. No hi ha demanda. En canvi, a altres països com França, Bèlgica o els Estats Units, sí. Però vull aconseguir treballar d’això», fent així realitat aquell somni que va néixer en un paperot de llibreta durant les classes a l’escola.