«Amb la meva música, vull parlar de la vida»

Nascuda l’any 2003 a Figueres, la jove cantant sent passió per la música des de ben petita, quan li fou transmesa pel seu pare i la seva àvia. «Ells són qui m’han inspirat», admet. És per això que, seduïda per aquest art, amb quatre anys assisteix a classes de solfeig i de cant coral, i amb vuit anys, aprèn a tocar el violí. I més tard, als dotze anys, aposta per apuntar-se a classes de cant modern i piano. Tanmateix, als setze anys, tot fa un gir: «’Abandono’ la música; marxo a estudiar a Irlanda», confessa.

Però com diu la dita: roda que rodaràs i a casa tornaràs; la música torna a ser la banda sonora de la seva vida durant la quarantena de la Covid-19. «Jo tenia una espineta clavada: volia aprendre a tocar la guitarra acústica. Així que, de forma autodidacta, ho vaig fer durant aquella època», recorda. I el cert és que va aprendre un bon repertori de cançons, entre les quals destaca Nunca estoy, del cantant C. Tangana, que li va agradar especialment. Tant fou així que, un bon dia, va optar per mostrar-se-la als seus pares, sense saber que aquella decisió seria clau pel futur. «Els hi va agradar molt. Per això, el meu pare em va gravar, va penjar el vídeo a les xarxes socials, i va ser tot un ‘èxit’. Allò va ser el detonant. Acabava de començar un somni», rememora, tot afirmant que gràcies a fer aquest pas, va poder superar el pànic escènic. «Abans no m’atrevia a actuar davant de públic. Ara, m’he tret un pes de sobre», declara.

«Aquests mesos de juliol i agost, la jove empordanesa ha tingut la fortuna de protagonitzar una vintena de concerts per tota la comarca»

I és així com, ara fa deu mesos, Naiara López dona el tret de sortida d’una carrera professional que, a poc a poc, ha anat agafant embranzida. De fet, és a partir de llavors que decideix compondre els seus propis temes, cançons pop «juvenils, somiadores i juganeres», que parlen de les seves vivències i de les de persones del seu entorn. «Amb el temps, m’he adonat que els intèrprets hem de ser com poetes que expliquem històries de tothom. Al final, els cantants justifiquem la vivència dels altres», reflexiona.

I amb aquesta filosofia, Naiara López es presentà, a principis d’aquest any, al concurs Eufòria de TV3, arribant a la fase final del càsting però quedant-se a les portes del programa. Ara bé, lluny de ser una derrota, aquella «gratificant experiència» fou el preludi d’allò que vindria després: un estiu d’ensomni. I és que aquests mesos de juliol i agost, la jove empordanesa ha tingut la fortuna de protagonitzar una vintena de concerts per tota la comarca. Sempre acompanyada de Jordi Cristau, al piano, i Héctor Pérez, a la guitarra, ha actuat en bars, restaurants i festes de municipis com Figueres, Peralada, Cantallops o Empuriabrava. «Hi ha hagut molt bona rebuda. Estic molt contenta», afirma emocionada.

I és que, de fet, l’estiu no va començar amb bon peu. «Al juny, em vaig fer una lesió a les cordes vocals. No sabia si podria cantar», admet. Però finalment, i amb l’ajuda de rehabilitació, es va recuperar, i com qui no vol la cosa un concert va portar a un altre. «Tenia la sort que cada setmana, anaven sortint bolos sobre la marxa», explica. I és així com la intèrpret ha il·luminat moltes nits estiuenques al ritme de cançons pròpies com Noches de verano o Extraños desconocidos.

I ara, quan cremen les últimes espurnes de l’estiu, la música continua sonant. «No tindré tantes actuacions», confessa, «però continuaré endavant», afirma. I és que la tardor i l’hivern seran èpoques productives en les quals compondrà i traurà noves cançons, a la vegada que donarà prioritat als estudis universitaris que combina amb la seva faceta musical. I és així com Naiara López anirà fent boca per fer un bis, i tornar a viure un estiu de somni fent un cant a la vida.