Astrònoms han revelat la primera imatge del forat negre supermassiu en el centre de la Via Làctica, mitjançant la utilització d'observacions d'una xarxa mundial de radiotelescopis.

Aquest resultat proporciona una evidència aclaparadora sobre que l'objecte és de fet un forat negre i llança pistes valuoses sobre el funcionament d'aquests gegants, que es creu que resideixen en el centre de la majoria de les galàxies, segons els descobridors, un equip d'investigació global anomenat Event Horizon Telescope (EHT) Collaboration, del que forma part personal investigador de la Universitat de València.

La imatge és una mirada esperada des de fa molt temps a l'objecte massiu que es troba en el centre de la nostra galàxia. Els científics havien vist prèviament estreles orbitant al voltant d'alguna cosa invisible, compacte i molt massiu en el centre de la Via Làctica. Açò suggereix fortament que aquest objecte, conegut com Sagiario A (Sgr A), és un forat negre, i la imatge de hui proporciona la primera evidència visual directa d'açò.

Encara que no es puga veure el forat negre en si, perquè està completament fosc, el gas brillant que l'envolta revela una firma reveladora: una regió central fosca (anomenada "ombra") envoltada per una estructura similar a un anell brillant. La nova vista captura la llum desviada per la poderosa gravetat del forat negre, que és quatre milions de vegades més massiu que el nostre Sol.

"Segell valencià"

"Un trosset d'aquesta imatge porta segell valencià", afirma Iván Martí Vidal, investigador GenT de la Generalitat Valenciana en la UV i autor dels algoritmes de calibratge que van permetre la participació del telescopi mil·limètric ALMA (el més sensible del món) en aquestes observacions. A més, l'equip valencià ha contribuït a l'anàlisi de la reconstrucció de la imatge amb un dels varis algoritmes desenvolupats en l'EHT.

"La grandària aparent de l'anell d'aquest forat negre és similar al d'una pilota de tennis en la Lluna", afirma Alejandro Mus, estudiant GenT en la UV i un dels investigadors que va fer possible la correcció dels efectes del plasma interestel·lar en la imatge del forat negre. Per a obtindre la imatge d'un objecte tan minúscul en el cel, l'equip de l'EHT va crear una xarxa de huit radiotelescopios, combinats per a formar un únic telescopi virtual de la grandària de la Terra.

L'EHT va observar Sgr A* durant diverses nits, i va recopilar dades durant moltes hores seguides, de manera similar a com una càmera fotogràfica tradicional faria una imatge amb un temps d'exposició molt llarg.

Coincideix amb les prediccions d'Einstein

"Ens va sorprendre com la grandària de l'anell coincidia amb les prediccions de la Teoria de la Relativitat General d'Einstein", va dir en un comunicat Geoffrey Bower, científic del projecte EHT, de l'Institut d'Astronomia i Astrofísica, Acadèmia Sínica, Taiwan. "Aquestes observacions sense precedents han millorat enormement la nostra comprensió del que succeeix en el centre de la nostra galàxia i oferir nous coneixements sobre com aquests forats negres gegants interactuen amb el seu entorn". Els resultats de l'equip EHT es publiquen en una edició especial de The Astrophysical Journal Letters.

Degut a que el forat negre està a uns 27.000 anys llum de la Terra, pareix que té aproximadament la mateixa grandària en el cel que una rosquilla a la Lluna. Per a obtenir una imatge, l'equip va crear el poderós EHT, que va unir vuit observatoris de ràdio existents en tot el planeta per a formar un únic telescopi virtual "de la grandària de la Terra". L'EHT va observar a Sgr A en diverses nits, i va recopilant dades durant moltes hores seguides, de forma similar a l'ús d'un temps d'exposició perllongat en una càmera.

L'avanç segueix al llançament de la col·laboració EHT en 2019 de la primera imatge d'un forat negre, anomenat M87, en el centre de la galàxia Messier 87 més distant.

Els dos forats negres es veuen notablement similars, malgrat que el forat negre de la nostra galàxia és més de mil vegades més petit i menys massiu que M87. "Tenim dos tipus completament diferents de galàxies i dues masses de forats negres molt diferents, però prop de la vora d'aquests forats negres es veuen increïblement similars", diu Sera Markoff, copresident del Consell de Ciències d'EHT i professor d'astrofísica teòrica en la Universitat d'Ámsterdam, Països Baixos. "Açò ens diu que la Relativitat General governa aquests objectes de prop, i qualsevol diferència que vegem més lluny ha de deure's a diferències en el material que envolta els forats negres".