Salvador Simón Coll (l'Escala, 1949) es va introduir en l'esport del tennis taula a través del Centre Esportiu i Recreatiu (CER) l'Escala. Treballador de banca de professió, ara ja jubilat. Simón s'ho ha combinat amb la tasca d'àrbitre internacional.

La relació de l’escalenc Salvador Simón amb el tennis taula li va venir arran de l’entrada d’aquest esport amb el CER, quan era jove. «Era jugador del CER i fèiem partits amb gent de Figueres i del voltant i arbitràvem nosaltres mateixos», explica. El primer any de competició va ser la temporada 1967-68, quan es va federar el club per primera vegada amb un equip format per Francesc Calloll, Miquel Colomeda, Jesús Puig, Daniel Sabrià i Salvador Simón. A l’any 1987, Simón va començar com a àrbitre federat, després de pocs anys de jugador.

Fa vint anys, concretament al 2001, es va treure el títol d’àrbitre internacional a la ciutat de Sevilla. «Durant tots aquests anys, he anat de torneigs a Rússia, la Xina, Corea o Holanda. També he fet partits de la Champions per França, Portugal i Itàlia. Estic molt content d’aquest recorregut, perquè conec a molts companys. Això fa que hi hagi hagut molta amistat. És una cosa que m’ha engrescat molt», declara el que és l’únic àrbitre internacional de tennis taula que té aquesta comarca.

A les comarques gironines, n’hi ha dos més, que són Glòria Faig, de Besalú, i Pere Illa, de Riudellots de la Selva. Amb aquest darrer, Simón ha compartit estades, com una al nord de França aprofitant un partit de Champions.

Simón recorda que tot el seu recorregut va ser per la creació del CER L’Escala, als anys seixanta del segle passat. «Tot ve de l’afició a l’esport que hi ha més activitat al poble», argumenta. Es tracta d’una afició que ha combinat amb la professió de banquer. «Al principi, comportava que no pogués anar a segons quins campionats. La feina és la feina», reflexiona obertament.

A partir del 2009, quan es va prejubilar, ja va poder anar a tots els campionats que li adjudicaven. «D’anècdotes, n’he tingut moltes. Recordo que estava en un torneig, en un país fora d’Espanya i , quan anàvem a dinar, trobàvem persones que ens demanaven fruita perquè passaven gana. La gent s’ho passava malament i els donàvem menjar», explica Salvador Simón.

Parlem de la situació dels àrbitres en el tennis taula. «Normalment, no hi ha cap problema amb els àrbitres. Més que tot, és amb els serveis. Si troben un àrbitre estricte, s’enfaden, els palistes, i hi ha petites discussions en moments puntuals», argumenta aquest escalenc.

La pandèmia del coronavirus també ha afectat els objectius que tenien plantejats en l’àmbit del tennis taula, segons explica Simón, el qual combina aquesta fal·lera arbitral amb la seva participació en la vida popular a l’Escala, ja que s’ha implicat en l’engranatge polític del seu poble. És una forma de disposar de diferents facetes en la trajectòria d’una persona que ha sabut diversificar-se.