Fins fa ben poc, si trucaves a l’Hospital de Figueres al matí, una simpàtica veu et deia: «Hospital de Figueres, bon diaaa!». Era una frase tan simple com única, pronunciada amb una cantarella inimitable, amb una tonalitat singular; era el segell personal d’Enriqueta Badet, l’emblemàtica telefonista de l’Hospital. Però ara, després de molts i molts anys, Badet es jubila.

La seva veu és coneguda, però, i ella? Qui és Enriqueta Badet? La telefonista va néixer a la ciutat de Figueres el 20 d’agost de 1955. És filla de botiguers, i és per això que, un cop va acabar d’estudiar, va entrar a treballar al negoci familiar. «Era una botiga de souvenirs que estava a la plaça de l’Ajuntament, i hi vaig treballar durant molt de temps. Però, per circumstàncies de la vida, la botiga va haver de tancar, i vaig treballar en altres llocs». I així va ser fins que va trobar una feina de somni: la de telefonista de l’hospital. «Era el 1988, i tenia uns 33 anys. Em van dir que l’Hospital necessitava dues persones: una per a la centraleta, i l’altra per administrativa de consultes de radiologia. I em vaig presentar, em van agafar i vaig triar la centraleta». I la veritat, va ser una molt bona elecció; ho va encertar. Sempre s’ha sentit a gust en aquesta feina...

Però el cert és que, tot i que moltes persones pensen que ha treballat sempre allà, durant uns deu anys no ho va fer. «El 1999 vaig agafar un any d’excedència, però per coses de la vida no vaig tornar a l’Hospital fins al 2008». I és que fou aquell any quan, després d’haver estat un temps treballant en altres llocs, la Cap de Servei li va demanar si volia tornar a l’hospital, i no s’ho va pensar dues vegades: «Com que era una cosa que a mi sempre m’ha agradat, i l’he feta amb moltes ganes, vaig tornar encantada». I és que aquest és el distintiu de Badet: la passió. «He anat sempre a treballar amb alegria i il·lusió, perquè, a part de ser telefonista, sempre m’ha agradat ajudar la gent». En aquest sentit, cal pensar que ser la responsable de la centraleta no és només respondre trucades, és tota una responsabilitat: «Ets la primera persona que es troba algú quan truca a l’Hospital. Has d’escoltar bé el que demanen, i saber derivar les trucades als departaments corresponents. Jo sempre he intentat ajudar a tothom el màxim que he pogut». I, realment, ho ha fet, i tants i tants anys de treball incessant han fet que l’Enriqueta Badet s’hagi convertit en una persona de referència. «A vegades, hi ha dies que jo no treballava i trucava gent que deia: ‘Hola, Enriqueta’, abans d’escoltar la veu. I després l’altra telefonista els deia: ‘No, l’Enriqueta no hi és avui...’». Aquesta és una anècdota que demostra la importància de Badet a l’hospital figuerenc. I parlant d’anècdotes, la telefonista encara recorda moments que l’han marcat. «Hi ha anècdotes de tots colors: de divertides, d’altres que no tant... Encara recordo quan vam tenir Dalí ingressat, i com que només hi havia una cabina telefònica, els mitjans de comunicació corrien per donar exclusives... Feia una gràcia...».

I és que han estat moltes les hores, els minuts i els segons viscuts, i encara han estat més les trucades respostes... Però com tot a la vida, aquesta història arriba al final: l’Enriqueta Badet es jubila. El comiat va ser molt emotiu, i és que acomiadar una companya com ella no és gens fàcil. «Va ser fabulós. Em van fer dos comiats sorpresa, i no els oblidaré mai. Em vaig emocionar molt». I ara, arriba un merescut descans. «Trobo a faltar el tracte amb els meus companys, amb els metges..., però també t’acostumes a la bona vida. Ara visc el dia a dia, vaig fent, amb les meves plantes i animalets. Després també faré de iaia. Poder estar pels meus també és una cosa impagable». Aquesta és Enriqueta Badet, la gran dona que s’amaga rere la veu de l’Hospital de Figueres.