Diuen que la forma de parlar marca la diferència, i res més lluny de la realitat: a l’Empordà teníem una forma de parlar pròpia ben original i singular. Amb el temps aquest vocabulari s’ha anat perdent, però, per sort, encara hi ha persones que lluiten per preservar el que podem considerar tot un patrimoni. Aquest és el cas d’en Robert Sabater, de Viladamat, que aquest mes de juliol ha publicat el llibre D’Abantes a Xurrenacai. El parlar de l’Empordà, un recull de la forma de parlar de les Gavarres fins a l’Albera que ha estat llarg i intens d’elaborar. El llibre serà presentat a Viladamat el dissabte 14 d'agost, a les set de la tarda i a la plaça 1 d'octubre, i el dissabte 21 d'agost a Torroella de Fluvià, a les vuit del vespre i a la plaça de l'Ajuntament.
Fill de pare pagès i mare mestra, Robert Sabater va néixer a Jafre el 22 de setembre de 1980, però sempre ha viscut i ha fet vida a Viladamat. I és que és allà on va créixer, tot escoltant paraules del parlar empordanès. I més tard va estudiar enginyeria agrònoma, i després sempre ha treballat en fructicultura, sobretot de pomes. Tot i això, durant un bon temps ha format part del consistori de Viladamat. «Primer vaig ser regidor de l’oposició del 2007 al 2011, i el 2011 vam guanyar i vaig estar vuit anys a l’equip de govern, tres com a tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, i cinc com a alcalde i regidor de participació i urbanisme».
També va ser durant aquest temps quan va néixer la llavor del que ha acabat sent un diccionari de paraules i expressions empordaneses de soca-rel. Ara bé, l’origen del projecte va ser, si més no, curiós. «Tot va començar perquè una colla d’amics i amigues que sortíem de festa, fa uns 11 o 12 anys i parlàvem, mig de broma, amb paraules com les que utilitzaven els nostres avis. Les primeres paraules apuntades són del 2010». I és que amb aquesta broma, aquesta colla d’amics es va adonar que el vocabulari empordanès era ric, ple de paraules curioses, però que s’estava perdent. «Uns amics eren de Bàscara, i tenien més influència de Banyoles, i uns altres érem més del centre, i teníem més influència de Figueres o de la Bisbal, i això marcava diferències. Per exemple, a la zona de Torroella de Montgrí es parlava amb ieisme, i més per la zona de la Muga es feien servir paraules com suposut o suposuc. Això em va començar a despertar curiositat i vaig començar a anotar paraules».
«Encara queden paraules al tinter, i el diccionari empordanès es pot enriquir molt més amb l’aportació de la gent»
Durant tot aquest temps, però, seguia treballant com a fructicultor, ja que ell no tenia pensat publicar el llibre, però continuava recollint paraules. «El projecte anava creixent. No soc filòleg ni lingüista, però el tema m’agrada i per això hi he dedicat un temps important». I el fet d’haver estat batlle i treballar al camp també l’ajudava a construir aquest ric diccionari. «Tens relació amb la gent gran, parles més amb ells, i et diuen moltes paraules i expressions, com espàrgol, tinc cassussa…, i jo les anava afegint a la llista». Finalment, amb un gruix d’informació important a les mans, i amb l’ajuda de llibres editats que li han servit de referència, va decidir treure a la llum el llibre. El procés ha estat lent, ja que es va buscar que fos un diccionari complet. I és que aquest recull, que va començar com quelcom divertit, ha acabat sent un referent per mantenir viva la forma tradicional de «l’idioma empordanès», el vocabulari dels nostres avantpassats. «El llibre va dedicat a aquelles persones que han conservat això de forma involuntària. El parlar empordanès és el nostre patrimoni, i crec que està bé que quedi escrit», destaca amb orgull.
Tot i que, tal com explica Sabater, «encara queden paraules al tinter, i el diccionari empordanès es pot enriquir molt més amb l’aportació de la gent», de moment els empordanesos podem gaudir d’un magnífic recull que ja ha tingut força demanda. I també tenim la sort de poder gaudir de persones com en Robert Sabater que lluiten incessantment per mantenir viu aquest patrimoni immaterial que tant ens diferencia de la resta del món.
