Hi ha persones que senten passió per ajudar les persones. És una devoció, un sentiment innat. Aquest és el cas de l’Anna Cortés Martínez, voluntària de Creu Roja Figueres. Ella va néixer a Barcelona el 7 d’agost de 1979, i ja des de ben petita li agradava ajudar a la gent. «Recordo que quan tenia 11 anys ja cuidava la meva tieta que tenia un problema de salut», explica. I és que aquesta va ser, potser, la llavor del seu posterior voluntariat, una història de superació, d’humanitat; una història de vida.

Els anys anaven passant i, tot i que a l’Anna Cortés li seguia agradant ajudar la gent, no trobava el moment. «Tens una vida i una família, i mai tens temps». Però per circumstàncies de la vida, la seva història va fer un gir de 180º. «Fa uns sis anys que vaig arribar a Figueres, però en fa quatre anys que em vaig quedar ‘sola’. Va ser llavors quan vaig pensar, ara és la meva. Com ho puc fer per ajudar la gent?». I com que ella sempre havia tingut debilitat per Creu Roja, sense pensar-s’ho dues vegades va fer el pas. «Un dia vinc a Creu Roja Figueres, m’atén la senyora Puri, faig un petit examen, que aprovo, i entro. I em van rebre amb els braços oberts», detalla amb emoció als ulls.

I és que la seva experiència a Creu Roja Figueres ha estat, i és, única, plena de passió, d’amor, i també de creixement personal. «A mi Creu Roja Figueres m’ha ajudat moltíssim logísticament, ja que tinc unes malalties, però també, i sobretot, emocionalment. Jo tenia problemes amb una persona, i ara està superat. Gràcies a ells tinc més autoconfiança, seguretat, autoestima, em sento més segura», explica amb satisfacció.

L’Anna Cortés ho té clar: «Creu Roja Figueres és un gran equip; és una família. És la meva segona família. Passo moltes hores aquí, m’agrada moltíssim i la relació amb la gent és perfecta. Hi ha un lligam molt bonic». I és que han estat moltes les hores viscudes amb Creu Roja. Hores plenes d’experiències, d’ajuda a tothom que ho necessiti: «Aquí tothom és benvingut». Però la Covid ha fet la guitza. Ara bé, la feina de Creu Roja Figueres no s’ha aturat, s’ha adaptat. Ha estat incessant la seva tasca i, malauradament, com diu Cortés, «molta gent la desconeix». Han col·laborat en donacions de menjar, s’ha fet un seguiment de les famílies amb la Covid, un seguiment telefònic a la gent gran, un taller d’estalvi energètic, un taller de costura, i per telèfon, també, s’ha mirat d’animar la gent, sempre respectant la decisió de cadascú, a vacunar-se contra la Covid. I el més important, s’ha fet un seguiment emocional de persones grans; una vivència única. «És molt passional. Es crea un lligam personal. A vegades, el fet d’escoltar una persona, donar-li la mà o donar-li un mocador perquè s’eixugui les llàgrimes, ajuda molt», explica amb vertadera passió.

I és que aquesta ajuda, ella, l’Anna Cortés, la va rebre un dia, i això sempre perdurarà. L’esperona a continuar ajudant la gent. «A títol privat he guanyat moltíssim. Fins i tot, a vegades, quan dius: ‘ostres, ara com faig per pagar això?’, després penso: ‘No tinc dret a queixar-me. Tinc un pis, tinc menjar, puc anar fent...’ La tasca a Creu Roja t’ajuda a veure que no tot és de color de rosa, però et fa veure que hi ha persones que estan molt pitjor, i encara estan agraïts, com quan entreguem lots de joguines per Nadal a famílies necessitades. Només de pensar-ho, se’m posa la pell de gallina», detalla.

La història de l’Anna Cortés demostra que la vida no és fàcil, però que amb un somriure, amb ajuda i amb passió, pot ser preciosa. A vegades només cal conèixer la gent adequada: «Vull donar les gràcies públicament a Creu Roja Figueres per haver-me donat l’oportunitat d’estar amb ells. Sempre m’he sentit molt estimada i valorada. Mai ho podré agrair prou», conclou emocionada.