La Jonquera és aquell poble fronterer que la gent creu conèixer des de la distància. Qui viu perfectament la realitat dels seus carrers és David Casado Sabiol (la Jonquera, 8 de març del 1973), policia local des de fa vint anys i coordinador esportiu del club de futbol. Tota una vida a la frontera, més enllà d'un parèntesi de cinc anys a Lleida, donen per a un punt de vista sincer i verídic del que és la Jonquera en els nostres dies. Perquè el dia a dia d'en David, és el mateix que el d'un poble que vol reivindicar la seva identitat pròpia.
Fa vint anys va començar la seva etapa com a policia local al municipi que el va veure néixer i créixer. «El meu primer dia va ser molt estrany. Tot era molt estrany. Recordo la por a «què diran?». Has d'estar fent complir les normes a les persones amb les quals has conviscut sempre», recorda sobre els seus primers passos amb l'uniforme. «Potser has de denunciar un amic teu o algú que coneixes de tota la vida. Va ser un canvi de rol i de vida important, em va costar adaptar-me», afegeix, tot comentant que més d'una vegada es va plantejar deixar-ho. «No recordo cap anècdota en concret, n'hi ha tantes! Però sí que recordo algunes errades per inexperiència o voler ajudar. Ningú neix après, no?», recorda.
Els carrers i el poble hauran canviat, però Casado considera que ell, personalment, s'ha adaptat a la feina trobant un espai en comú amb la seva personalitat. «En aquests vint anys jo no he canviat. He adaptat la manera de fer de policia a la meva manera de ser. A vegades hi ha aquest mite que quan ens posem l'uniforme ens transformem i agafem un rol autoritari, però crec que no és el meu cas. He adaptat la meva personalitat a la meva feina. Crec que a mi m'ha servit per conviure-hi amb sentit comú», explica sobre la seva trajectòria.
La vila i la seva identitat
El creixement exponencial del poble en els últims anys, gràcies al comerç, ha desencadenat un canvi radical de la realitat jonquerenca. Amb més gent i trànsit, el nombre de delictes ha crescut i la imatge de la Jonquera es pot considerar, a vegades, estigmatitzada.
En aquest sentit, en David no deixa de ser una de les moltes persones que lluiten dia a dia per mantenir viu el sentiment identitari del poble. «Hi ha entitats que es cuiden que això sobrevisqui. Però sí que és veritat que, vist des de l'exterior, la Jonquera pot semblar un poble sense identitat pròpia. No és cert. La gent no ho relacionaria, però des de dins sabem que hi ha molta gent que mou el poble», explica des de la seva experiència de policia local i coordinador esportiu del club de futbol.
Un dels punts claus de les entitats frontereres és la seva tasca d'integració i cohesió social. «El futbol és l'exemple clar, perquè és més popular. Hi ha valors que s'aprenen en l'esport que repercuteixen directament en la societat, ho veig als carrers. Hi ha aquesta complicitat amb gent que has tractat des de ben petita i això és un bé per a tothom», reflexiona sobre la seva tasca formativa a Les Forques. I és que el respecte per als veïns, el mobiliari urbà o les normatives municipals en general són importants, també, per a qui ha crescut al poble amb mecanismes de cohesió social com l'esport, entre altres. Unes bases per al futur, un horitzó marcat per un creixement constant que seguirà augmentant la població i el trànsit al poble. En aquest sentit, sobre un futur bastant incert, i més aquests dies, en David només diu que «seguiré ajudant com pugui des de la meva tasca perquè tots puguem defensar la Jonquera com a poble i la seva identitat».
