Durant anys, Montserrat Ymbert (Figueres, 1960) ha dinamitzat un espai de debat a la biblioteca de l'escola Amistat de Figueres, en forma de tertúlies dialogicoliteràries, comentant grans clàssics com Ulisses, La volta al món en 80 dies o Moby Dick, una activitat que entusiasma els alumnes i els empodera: «Jo he gaudit molt» assegura. Ymbert ha estat mestra i directora de l'escola Amistat els darrers set anys i es va jubilar el mes d'octubre passat. Ha estat difícil deixar el centre que s'ha convertit en casa seva. Des de llavors gaudeix de la lectura o de les tertúlies de carrer: «Però trobo a faltar comentar els llibres en comunitat i anar de voluntària a l'escola».
La pandèmia ha obligat a suprimir la participació directa dels voluntaris i de les famílies que juntament amb les tertúlies dialògiques i la formació comunitària són els pilars que sustenten aquesta escola. Va néixer ja fa gairebé vint anys per acollir l'alt índex d'immigració que va arribar a la ciutat de Figueres.
El centre és l'única comunitat d'aprenentatge que hi ha a l'Alt Empordà. La primera idea de comunitat va sorgir als Estats Units a la primera meitat del segle passat com un projecte de transformació de l'entorn perquè tothom pogués tenir les mateixes oportunitats.
Abans de formar part d'«aquest projecte engrescador», Ymbert va començar la seva trajectòria en el món de l'educació -allà als anys 80- amb alumnes de 2 a 5 anys a la guarderia de Llers, després va anar a l'escola de Maçanet de Cabrenys i va fer el salt a l'escola Pous i Pagès «que era ja llavors un dels centres més oberts i progressistes. A mi m'agrada la diversitat, és una gran riquesa».
Un any després que posessin els barracons de l'Amistat, el 2003, «vaig fer un concurs de trasllat i vaig entrar a formar part de l'equip de centre com a cap d'estudis». El primer curs de l'Amistat tot eren nens d'altres països. «Aquesta diversitat és riquesa i després molta gent del barri va apostar pel centre i es va convertir en una escola molt més equilibrada». Quan va agafar el relleu de l'anterior directora i fundadora de l'escola, la Joana Rodríguez, «jo ja portava el projecte a les tripes». Com la seva antecessora, Ymbert ha vetllat per preparar els nens per a la vida, perquè siguin autònoms, crítics, capaços de reflexionar, de prendre decisions, explicar-se, argumentar i articular un discurs, en definitiva, per crear «una societat més justa».
El repte de tirar endavant la comunitat d'aprenentatge com un projecte igualitari ha estat el més important de la seva trajectòria. Ymbert considera que «estem en un moment que cal canviar el model social, cada cop hi ha més diferències, i el canvi de model depèn dels nostres nens». La principal funció de les escoles «penso que és potenciar el pensament crític a través del diàleg igualitari, la socialització i la cooperació».
L'esperit de lluita que Montserrat Ymbert va viure els anys de la seva joventut: «Veníem d'una dictadura i teníem molta necessitat de fer coses i de mobilitzar-nos» l'ha traslladat als alumnes i al mateix centre on s'han tirat endavant iniciatives innovadores i pioneres com ara el club dels valents per denunciar l'assetjament escolar o bullying i treballar en comunitat la prevenció de la violència així com potenciar la solidaritat i la igualtat entre els alumnes. «L'escola és l'únic lloc on s'igualen els nens i on tenen les mateixes oportunitats».
Amb la pandèmia, s'han vist més marcades les diferències socials, diu, «per això estic contenta que els nens i les nenes estiguin a l'escola, malgrat l'estrès i el patiment que ha provocat als mestres».
