És difícil saber quantes persones es dediquen avui al negoci del videoclub, però el que està clar és que, a l'Escala, Marc Palau Font és un supervivent d'aquesta activitat, que va brillar fins a finals dels anys 90, però que un bon dia va caure en declivi a causa de l'agressiva pirateria de pel·lícules a internet. Marc Palau Font té 50 anys i parla amb passió de la seva feina al videoclub, una feina que va iniciar el 1998 i que espera poder conservar durant bastants anys més. Diu que mai s'ha considerat un expert del setè art, però que el motiva poder assessorar els clients sobre aquelles pel·lícules que més els poden agradar. «He tingut clients que en saben molt, de cinema, i reconec que he sigut alumne seu», comenta.

La primera botiga la va obrir al carrer Pintor Joan Massanet, en un local de 42 metres quadrats que, de seguida, va quedar petit. Quan va començar, el VHS encara estava en auge, però la transformació de format no va trigar gaire i, en poc temps, el DVD va remplaçar les pel·lícules que es rebobinaven. El seu afany col·leccionista feia que el nombre de títols que adquiria es comptés per milers i no va trigar gaire a buscar un local més gran. El va trobar a la Ronda del Pedró, d'on ja no s'ha mogut, tot i que, com reconeix, el videoclub està «a tope».

Més un hobby que un negoci

Més un hobby que un negociPer a ell, el videoclub, ara mateix, és més un hobby que un negoci. «Tinc pel·lícules pertot arreu, al videoclub, és clar, però també al lavabo del videoclub tinc dues prestatgeries; a casa tinc tres armaris plens, i també tinc un magatzem on en guardo», explica l'escalenc, alhora que ens revela les seves xifres: «Tinc una col·lecció de més de 24.000 DVD i uns 2.500 Blue-ray».

Els títols dels films que tenia en VHS se'ls va anar comprant en DVD per així desfer-se de mica en mica de les cintes, que ocupaven massa espai. «Els VHS els anava venent a segona mà per un euro. Molts em van volar ràpidament. En sis mesos vaig quedar amb uns 600 o 700 que vaig haver de portar a la deixalleria. Allò em va trencar el cor, sobretot quan vaig dir que els deixava en un lloc de la deixalleria per si algú els volia i em van dir que no, mentre m'assenyalaven el contenidor perquè els hi aboqués», recorda.

Al llarg d'aquestes dues dècades llargues de negoci, ha viscut etapes molt dolces, sobretot al principi d'obrir el videoclub, i moments de crisi complicats. Marc Palau Font diu que lamenta amb tristesa l'època en què «la gent es descarregava pel·lícules pirates per internet d'una forma escandalosa». «Això va fer molt de mal als videoclubs», admet. El lloguer de pel·lícules va perdre encara més interès per part dels usuaris amb el sorgiment de plataformes digitals com Netflix, Movistar+, Prime Video o HBO.

L'escalenc, de tota manera, no defalleix i afirma amb fermesa: «No sé si podré mantenir el negoci gaire temps. Ganes en tinc. Obro cada dia tres hores a la tarda. Em motiva la gent que ve perquè encara vol llogar pel·lícules. Em fan pujar la moral. És maco veure les cares d'impressió que posen algunes persones quan entren per primera vegada».Un record per a l'avi

Un record per a l'aviEn preguntar-li d'on li ve l'afició per les pel·lícules, fa referència a la seva família paterna, que, segons ell, sempre va ser molt cinematogràfica. «El meu avi Quimet Palau era mecànic de barcos, fresador, fotògraf aficionat, era un artista que fabricava motors i fins i tot va construir un cotxe que li van confiscar per la dictadura, i a més de tot això era el maquinista als cinemes de l'Escala», rememora Marc Palau Font, alhora que també dedica unes paraules al seu pare, amb el qual va iniciar la col·lecció de pel·lícules.

Ha invertit molts diners a comprar sobretot DVD, i d'alguns títols té totes les versions que s'han pogut arribar a editar. D'un temps ençà, el ritme de les seves adquisicions ha baixat: «Ara, em gasto el poc que guanyo amb les quatre novetats que surten» confessa. Una de les seves pel·lícules preferides és la primera entrega de Matrix i també es declara fan de les sèries.