La Universitat de Barcelona i la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona, conscients dels greus problemes de la societat catalana en temps de crisi, uneixen esforços i engeguen una iniciativa que pretén obrir un debat sobre el malbaratament alimentari i la necessitat de trobar-hi una solució. La campanya, que s'impulsarà en el període 2013-2014, s'emmarca en l'Any Europeu contra el Malbaratament d'Aliments, que se celebrarà el 2014.
En aquest context, la UB i el Banc dels Aliments posen en marxa la campanya 'Som allò que llencem', que es va presentar ahir en un acte al campus de l'Alimentació de la UB, situat a Santa Coloma de Gramenet. En aquest campus s'imparteixen els graus de Nutrició Humana i Dietètica i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, ensenyaments adscrits a la Facultat de Farmàcia de la UB.
Línies principals de la campanya
La Universitat de Barcelona vol actuar directament als seus centres, i en especial, als espais de menjador, per alertar de la urgència de la situació i consolidar actituds de canvi positives envers el malbaratament alimentari. L'objectiu és responsabilitzar tots els ciutadans i els actors implicats en la cadena alimentària perquè millorin la gestió dels aliments i en redueixin el malbaratament.
Un dels objectius de la campanya és divulgar la problemàtica del malbaratament d'aliments i fer que la població en prengui consciència. Per això, s'organitzaran conferències tècniques i científiques en què es tractaran els punts d'especial actuació, sense oblidar que cal mantenir un sistema de vida i uns hàbits alimentaris definits en l'anomenada dieta mediterrània.
Un altre dels objectius és promoure la reducció dels residus orgànics, així com els excedents en la producció, transformació i distribució dels aliments, per tal de disminuir la petjada ecològica produïda per transports innecessaris. La millor manera de fer-ho és recuperant aliments mitjançant accions de proximitat, potenciant les xarxes solidàries que lluiten contra la pobresa, i trametent els aliments consumibles però no comercialitzables al Banc dels Aliments.
En tercer lloc, es vol denunciar les conseqüències que comporta el malbaratament alimentari en relació amb la pobresa i el medi ambient. Es vol sensibilitzar la població i els actors de la cadena alimentària, des de la producció d'aliments fins al consum domèstic, sobre la necessitat de reduir l'impacte ambiental dels residus orgànics, per tal de limitar la producció de diòxid de carboni i de metà que incideixen directament en el canvi climàtic que ens afecta a tots.
La Universitat es vol centrar a complir la seva primera funció social, la de formar els ciutadans, i especialment els alumnes, combinant adequadament la formació universitària amb actuacions que incentivin actituds positives envers el malbaratament d'aliments.
Finalment, es vol fomentar la col·laboració amb les administracions responsables (municipis, Àrea Metropolitana, Agència de Residus de Catalunya) per crear sinergies que permetin optimitzar els resultats de la campanya.
Caducitat i etiquetatge dels aliments
Un dels objectius de la campanya és donar a conèixer la problemàtica del malbaratament, en especial pel que fa al bon ús de les normes sobre dates de caducitat i dates de consum preferent. Aquest ha estat el tema que ha abordat, en la presentació de la campanya, el profesor Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia. Tal com ha explicat, en l'etiquetatge dels aliments envasats s'indica una data que informa de fins quan un producte manté les característiques que el fan apte per al consum. Es tracta, doncs, de la data de 'consum preferent' o de 'durada mínima', no de la caducitat.
La data de consum preferent indica el temps garantit en què aquell aliment manté les seves propietats sensorials, nutritives i de seguretat. El marge, però, és ampli, i més enllà d'aquesta data el producte pot seguir sent comestible. Segons Mariné, 'no es justifica que una interpretació massa rigorosa determini que un aliment després d'aquesta data „a vegades, fins i tot una mica abans„ s'hagi de llençar'. De fet, la data fins i tot pot arribar a crear una falsa seguretat, perquè si un producte no s'ha guardat en les condicions adequades es pot deteriorar abans del que s'indica. La data de caducitat només té sentit en productes molt peribles, com ara la llet pasteuritzada.
És evident que cal fer servir les dates per garantir la seguretat. La Unió Europea ha estudiat flexibilitzar la legislació sobre dates en l'etiquetatge dels aliments per contribuir a evitar el malbaratament.
