Els Galindo-Martínez de Vilafant, amb el voleibol a la genètica

La vida esportiva de la família vilafantenca Galindo-Martínez gira clarament entorn del voleibol en la modalitat de sorra. Als estius, quan van a la platja de Santa Margarida, a Roses, hi ha dos objectes que mai fallen: la pilota i la xarxa mòbil. A la resta de l’any continuen practicant el vòlei platja, a la infraestructura ubicada a la zona esportiva de Vilafant. Albert Galindo és jugador, l’entrenador i el president del Club Voleibol Vilafant. Comparteix passió amb els seus tres fills, Kira, Deva i Alan, de 9, 10 i 11 anys. La seva parella i mare dels fills, Alexandra Martínez, també havia jugat a vòlei, amb el mateix Galindo com a tècnic, però ara el té aparcat.

"Que facin l’esport que els agradi. Estic content que sigui el vòlei perquè és l’esport que estimo"

Albert Galindo

— President, entrenador i jugador del CV Vilafant

Albert Galindo té 49 anys, és de Mataró i, per amor, fa una quinzena que viu a Vilafant. Havia jugat en clubs com el Mataró, Granollers, Arenys de Mar, Tordera i AVAP Girona, en pista, i també havia disputat campionats internacionals, estatals i catalans de vòlei platja. És l’entrenador del CV Vilafant en els dos grups del club: el d’adults i el de nens. En el conjunt de mainada hi ha els tres fills, que, juntament amb Eloi Benavente, es troben immersos en la Lliga d’Hivern. Es tracta d’un campionat català que se celebra entre el novembre i l’abril a les instal·lacions del CEM Tennis Vall d’Hebron de Barcelona en categories sèniors i en sub-15.

Sobre el fet que els fills juguin a voleibol, Galindo explica que «la idea és que facin un esport que els agradi. Estic content que sigui el vòlei perquè és l’esport que estimo. També practiquen pàdel i natació». L’entrenador vilafantenc recorda que «l’Alan, des de petit, m’acompanyava als torneigs que jugava, ajudava a l’àrbitre i veia que tenia ganes de tocar la pilota». La Deva i la Kira juguen la lliga sub-15 contra rivals de més edat: «Les jugadores dels altres equips els hi treuen un pam com a mínim. Però es defensen prou bé, tenen bona tècnica i es mouen ràpidament».

"El vòlei és un joc molt divertit, inclou saltar i córrer i m’agrada compartir-lo amb la família"

Alan Galindo

— Jugador del CV Vilafant

Alan Galindo juga a vòlei platja «des dels quatre anys. És un joc molt divertit, inclou saltar i córrer i m’agrada compartir-lo amb la família». Els seus referents en vòlei platja són «el meu pare, que és el meu entrenador, en (Sergi) René i en (Lluís) Badosa».

Amb botes de futbol a la neu

El CV Vilafant té 24 jugadors entre adults i nens. Es va fundar el 2012 per jugar a la pista del poliesportiu, però el 2019 va fer el pas a la sorra, a l’espai instal·lat al costat del pavelló Joel González gràcies als pressupostos participatius. «La Federació Catalana de Voleibol se sorprèn que hi hagi una pista de vòlei platja a Vilafant, però ja ens van coneixent», diu Albert Galindo.

El Vilafant es proclama campió de Catalunya de Vòlei Neu

Aquest març, el club ha aixecat el seu primer títol: campionat de Catalunya de vòlei neu a Boí Taüll (Lleida). Com un equip de Vilafant guanya un trofeu a la neu? «Evidentment, aquí no ho podem practicar. I el dia abans de la competició no vam poder entrenar perquè va caure una nevada impressionant. Ens va beneficiar l’espai i vam utilitzar les armes de vòlei platja, ja que els rivals venien de pista. Els partits eren de 3x3, a pista juguen 6x6 i nosaltres a vòlei platja 2x2; per això estem acostumats a moure’ns amb més espai».

Per jugar, es van calçar botes de futbol: «Als primers partits la neu era més tova, però després més dura. Els desplaçaments eren complicats, però va ser una experiència inoblidable», recorda Galindo, que va assolir la fita al costat del navatenc Eudald de Juana i del rosinc Adrià Verdaguer.

"M’agradaria retirar-me quan pugui jugar un Campionat de Catalunya de vòlei platja amb el meu fill"

Albert Galindo

— President, entrenador i jugador del CV Vilafant

Galindo fa trenta anys que juga a vòlei «sense parar. Continuaré fins que el cos aguanti, però m’agradaria retirar-me quan pugui jugar un Campionat de Catalunya de vòlei platja amb el meu fill. Podria passar d’aquí a sis anys i, en aquell moment, espero jugar amb dignitat», conclou.