El ‘goril·la’ Viñales provoca el primer cataclisme del Mundial

Tres esportistes. Tres pilots. Tres vides. Tres històries. Tres passats. Tres presents. Tres futurs. Tres trajectòries. Tres somnis. El que vam viure ahir, encara que només fos en una carrera a l’esprint, al preciós traçat de Portimao, a l’Algarve (Portugal), en la meitat de voltes que avui, al gran premi, va ser bonic, emotiu i, sobretot, molt gratificant per al motociclisme espanyol i el Mundial que acaba d’arrencar.

Tot va començar amb l’italià ‘Pecco’ Bagnaia exercint de líder de la carrera i del Mundial, però... Però també els millors i fins i tot els bicampions de MotoGP s’equivoquen. I molt. Tant que a meitat de carrera, quan ja començava a tenir controlada la victòria (treia una mica més d’un segon als seus perseguidors), va calcular malament la frenada al final de recta ("a la volta de formació em vaig adonar que el vent bufava de cul i molt fort", va dir el murri de Marc Márquez, el més viu de tots, ¡quin un!), va anar per terra i, no només va perdre la carrera, sinó el podi.

Una gastroenteritis

I va començar un altre esprint, el de tres espanyols barallant-se pel podi. Amb un providencial i seguríssim Maverick Viñales (Aprilia), que va agafar el liderat de la prova i no el va deixar anar. ¿Per què se’l va fer seu? "Perquè he passat massa gana per perdre gairebé cinc quilos i ajudar la moto a córrer més. A sobre, vaig tenir una gastroenteritis tot just arribar a Portimado. I a més, he dormit tan sols dues hores... És a dir, que anava amb el ganivet entre les dents i, quan vaig veure que el ‘Pecco’ sortia de la pista, vaig pensar: ‘És la teva, Maverick, és la teva. Ara perfecció, perfecció’".

I l’home que es va disfressar de goril·la tot just travessar la meta ("ja explicaré quan toqui el perquè d’aquesta disfressa") va completar una carrera providencial. D’acord, és una carrera a l’esprint, però MVK ja ha guanyat amb tres marques (Suzuki, Yamaha i Aprilia) i no pujava a dalt de tot del podi des de Qatar 2021. Aquest Viñales, tot emoció "perquè, ¡tant de bo!, tinguem de seguida una Aprilia amb una base que ens serveixi per arrencar bé en tots els circuits, que no és gens fàcil", tenia por de Marc Márquez (Ducati), que va sortir vuitè i, en dues voltes, se li va enganxar a la cua i a Jorge Martín (Ducati), que és el rei del dissabte.

Ni en Marc ni en Jorge van poder amb el noi de moda d’Aprilia. Això sí, el més gran dels Márquez està més que content, tot i que continua sense deixar anar cap peça. "¿Primer podi? ¡Visca! ¿Primera Ducati? ¡Que bé! ¿Primer podi amb la moto nova? ¡Súper! Però, que ho sapigueu, seguiré amb low profile, és a dir, el perfil baix", va dir Márquez després de la seva segona carrerassa amb Ducati, després del (gairebé) podi a Qatar, on va acabar el quart. I, perdó, però després d’aquesta sentència, va afegir: "La veritat és que si demà [és a dir, avui] sortís en primer línia, potser podria guanyar". Doncs sí, low profile, molt low profile.

És evident que el comportament de Márquez comença a provocar, com sol dir ell quan està inquiet, papallones a l’estómac de tots els rivals. En dues carreres ha demostrat que li importa bé poc que la seva Ducati sigui la de l’any passat. "Això ja és una altra pel·lícula. Tinc velocitat i, quan tens velocitat, pots intentar-ho tot".

Fins i tot un avançament suïcida, en un revolt d’esquerres, una forquilla mortal, on va caure divendres, contraperaltada. "Sabia que, en aquest punt, frenava millor i més tard que el Jorge (Martín) i no podia esperar més si volia ser el segon".

¿Martín? "Un mal dia, amb vibracions com el dissabte de Qatar, amb els pneumàtics disparats de temperatura: he salvat un podi". ¿Bagnaia? "He fallat, però això només acaba de començar".