De Fortià als Jocs Paralímpics de París 2024

L'altempordanesa Emma Feliu (Fortià, 2003) porta tota la vida nedant. Gairebé literalment, perquè va llançar-se a la piscina amb dos anys i, des d’aleshores, i ja en té vint, no ha deixat mai de fer braçades. Té una discapacitat visual de naixement (albinisme oculocutani, a la pell i als ulls) que constantment la posa a prova (la baixa visió li impedeix detectar a quina distància està la paret de la piscina), però mai ha deixat que això fos una barrera. 

Fa tres anys va entrar al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès, on entrena amb l’equip paralímpic de natació. Una passió que compagina amb el grau en Ciència i Enginyeria de Dades a la Universitat Politècnica de Catalunya. I ara, té un repte majúscul: classificar-se per a participar en els Jocs Paralímpics de París 2024. Encara no té experiència en una competició d’aquesta envergadura, però sí al Mundial, que es va celebrar l’estiu passat a Manchester, al Regne Unit.

Ara, ha rebut una beca de la Fundació ONCE, en el marc del programa ‘Oportunitat al Talent’ (en el conjunt de Catalunya s’ha atorgat a deu estudiants amb discapacitat). L’ajut, de 3.000 euros, li permetrà finançar-se els desplaçaments per a participar en rondes classificatòries pels Jocs i sumar-se a les concentracions per a poder-se entrenar amb tot l’equip. I és que aquests viatges, lamenta Feliu, «ens els hem de pagar de la nostra butxaca».

Fa unes setmanes ja va viatjar a Rotterdam per participar en una competició internacional, però no va aconseguir la marca mínima per poder classificar-se. «Vaig estar molt a prop, allà no va poder ser però crec que puc aconseguir-ho, tinc opcions i per això segueixo lluitant», apunta. Entrena de dilluns a dissabte, de tres a cinc hores al dia.

Fins al juny, tindrà tres oportunitats més per poder aconseguit el bitllet pels Jocs Paralímpics de París. El primer, a Barcelona, al febrer; seguit d’una competició a Madeira, a Portugal, a l’abril; i l’últim tren passarà a Berlín, al juny. En els propers mesos també participarà en una concentració de més de dues setmanes a Lanzarote.

Per ella, poder anar als Jocs Paralímpics és «una il·lusió»: «Viure-ho ha de ser màgic, poder bolcar tot l’esforç i les hores que hi has invertit en una cursa que potser dura mig minut ha de ser una passada», assegura Feliu. 

A la universitat, la resta d’estudiants «se sorprenen força» que s’estigui preparant per participar en els propers Jocs Paralímpics. «Els sobta, perquè no hi ha molta gent que ho faci», assegura. A la facultat, celebra, «tothom s’ha adaptat a la meva situació»: «Saben que soc esportista d’alt rendiment i, si estic en una concentració, em faciliten els materials, així com també m’amplien la lletra als exàmens perquè pugui llegir les preguntes», relata Feliu.

Subscriu-te per seguir llegint