Entrenar cada dia, viatjar per ser a competicions internacionals i, sobretot, cuidar-se molt. Aquest podria ser un bon resum de la vida de les esportistes d'elit. Però... Què passa quan es dedica la vida a l'alt nivell i es vol ser mare? És evident que s'ha de fer una aturada per poder viure el període de gestació tranquil·lament com qualsevol altra dona, però també ho és que, després, es vulgui tornar a competir. És possible? Sí; els testimonis de Teresa Portela i Anna Comet demostren que es pot ser mare i esportista d'elit. A la vegada.
Teresa Portela va guanyar la medalla de plata en piragüisme als Jocs Olímpics de Tòquio. La gallega és la dona espanyola que més vegades ha assistit a cites olímpiques: n'acumula un total de sis, des de Sidney, amb 18 anys, fins a Tòquio 2021. "Sento felicitat absoluta. Costa molt mantenir-se a l'elit durant més de 20 anys", explica la piragüista. El 2014, abans del Campionat del Món que la va classificar per a Rio 2016, va ser mare d'una nena. "Entre els meus somnis hi ha els esportius, però també els personals. Un d'ells era el de ser mare", confirma. Portela va continuar entrenant per mantenir-se durant l'embaràs.
La seva recuperació postpart va ser "pautada". Va començar per caminar, córrer i, finalment, remar. 17 mesos després de tenir la seva filla, va tornar a la competició d'alt nivell aconseguint la medalla de bronze a Milà. "Va ser una eufòria brutal. Des que soc mare, gaudeixo més les temporades. Qualsevol èxit que vingui, el valoro molt", manifesta la gallega. Exposa que la conciliació familiar és "difícil amb l'esport", però defensa que ho viu "com qualsevol altra mare que té feina i família". Té una rutina molt marcada: aixecar-se aviat per entrenar, esmorzar amb la seva filla, portar-la a l'escola i anar-se'n a entrenar, altra vegada, a Pontevedra.
La gironina Anna Comet ha sigut, recentment, campiona d'Espanya de Trail Running a Covaleda (Sòria). Va fer activitat física fins quatre dies abans de tenir el seu fill Gil, que ara té tres anys. "Em feia molta il·lusió fer-ho, així que vaig parlar amb la meva ginecòloga per continuar amb l'esport estant embarassada", comenta l'atleta, reconeixent que "tot va estar molt controlat en tot moment". Comet és també periodista i entrenadora, i acaba de publicar el llibre Córrer per amor. A la portada d'aquest, se la pot veure corrent pocs dies abans del part. "Vaig rebre moltes crítiques per aquestes fotos. Hi havia gent que em deia que estava sent una 'mala mare' i que el meu fill 'sortiria malament'. Em va afectar, però també em va fer més forta", explica.
Si alguna cosa tenia definida l'esportista era que tornaria a competir després de l'embaràs. "Ho vaig parlar amb el meu marit. Era un pacte. Dos mesos després de tenir el meu fill ja corria", relata. La va assessorar una fisioterapeuta experta en sòl pelvià, a més del seu metge esportiu i la ginecòloga. "Quan vaig tornar a caminar després del part, vaig pensar que no tornaria a córrer mai més. Al meu interior, es removia tot", comenta la gironina. Convençuda que a la seva carrera "encara li queden uns anys a l'alt nivell", agraeix el suport dels sponsors que no li van retirar les partides.
Dones embarassades, no malaltes
Tant Portela com Comet coincideixen que la gent confon sovint les dones embarassades amb dones malaltes. Durant el seu embaràs, les dues expliquen que van rebre comentaris per la sorpresa dels altres de veure dues esportistes d'alt rendiment seguint amb els entrenaments. "Sembla que quan estàs embarassada no hagis de fer res", reflexiona la piragüista, que deixa molt clar que per a ella l'esport és "la seva feina". "Socialment, no està acceptat", afirma l'atleta, que defensa el seu pla durant la gestació perquè per a ella, sent una persona que corre cada dia de la seva vida, "no tenia molt sentit deixar-ho de cop".
Esport durant l'embaràs sí, però amb pla individualitzat
La fisioterapeuta Judit Capa, que entre altres dones, va entrenar la medallista olímpica Elena Congost per als paralímpics de Rio 2016, justifica que "es pot fer de tot evitant riscos". El seu pla de treball és individualitzat i l'ideal, segons ella, és conèixer la dona abans de l'embaràs: "he treballat amb dones que no fan esport, altres que en fan una mica i amb esportistes d'elit. Cada una d'elles necessita atenció individualitzada". Capa exposa la necessitat d'allargar el període de recuperació durant el més temps possible en les professionals. Les dones disposen de 16 setmanes de baixa per maternitat, però la fisioterapeuta deixa clar que "no són suficients per recuperar-les a gran nivell. A l'esport d'elit no tot és salut".
Futurs reptes
Portela i Comet són d'aquell tipus de persones que no paren mai i sempre en volen més. Per això, tenen decidits els seus pròxims objectius esportius. La piragüista vol ser a París 2024, els que serien els seus setens Jocs Olímpics. "Vull classificar-me el 2023, però també gaudir del camí. Havent aconseguit la medalla, em sento més tranquil·la", comenta la gallega. Per altra banda, l'atleta vol formar part del Marathon des Sables, al Sàhara, després d'intentar-ho des del 2017. "Sé que serà molt difícil i que cometré molts erros, però estic entrenant molt", apunta.
