n Bàsquet Girona competint a LEB Plata liderat per un dels millors jugadors gironins de la història i que, després d'una notable carrera l'ACB, amb 37 anys acaba de ser determinant perquè el Manresa hagi pujat a l'ACB. Doncs, ara com ara, aquesta idea no és pas una quimera. Dissabte a la tarda, Jordi Trias va fer públic a través de les xarxes socials que no continuaria al Manresa perquè «la predisposició del club per comptar amb mi no ha estat la que jo esperava» i això, sense descartar que el pivot gironí valori la possibilitat de retirar-se, obre la porta que els responsables del Bàsquet Girona repeteixin una trucada que ja van fer el passat estiu. Ara fa un any, quan el club presidit per Marc Gasol va posar a competir per primer cop un equip sènior, els responsables del projecte varen pensar en dos pilars: Quim Costa a la banqueta i Jordi Trias a la pista. Al primer el van convèncer, però, al segon, que llavors venia de jugar un any a LEB Or amb el Barça B que entrenava Alfred Julbe, no el van poder incorporar a l'equip de Lliga EBA perquè el Manresa el va engrescar en aquesta aventura d'intentar l'ascens a l'ACB.

Jugant a Manresa, però fent vida amb la seva família a terres gironines (viu a Fornells), ha estat bé. Ha jugat molt, tant amb Aleix Duran com Diego Ocampo, i ha estat determinant perquè els del Bages tornin a tenir un lloc a l'ACB. «Família manresana, staff, directiva i jugadors... Moltes gràcies per tot el que m'heu fet viure aquest any, que quedi clar que sense vosaltres no hauríem aconseguit tornar a l'ACB! Tant jo com la meva família ens hem sentit uns manresans més», escrivia a Twitter dissabte un Jordi Trias que, físicament, es veia per jugar a l'ACB amb el Manresa després del seu bon paper aquesta temporada a LEB Or: 13 punts, 6 rebots i 21 de valoració per partit (el segon de la competició en la lliga regular). «Esperava tenir l'opció real de continuar però vaig veure que l'oferta que em van fer era de compromís», assegurava Jordi Trias en l'edició d'ahir del diari manresà Regió 7 sobre la proposta de renovació que li va fer el club del Nou Congost. «La meva continuïtat depenia de la motivació, de saber si em podia sentir a gust i útil en el rol que m'oferissin. Hauria pogut ser que m'oferissin un paper en el qual confiaven molt i jo no m'hi veiés. Però aquesta opció no ha existit. No m'han volgut prou per plantejar-me seguir», detallava en l'entrevista un Trias a qui el Manresa volia assumint el paper de cinquè pivot a l'ACB, un rol que el veterà pivot gironí veu més per a un jugador jove que no pas per a ell: «És lícit i és llei de vida que un club pugui no comptar amb tu. I jo amb el club he acabat bé, però després de la bona temporada, amb un bon rendiment personal, i amb l'equip havent pujat, tenia la sensació que encara tenia l'opció de seguir».

Ara, tancada la porta de Manresa, cal veure si la de Girona resulta prou atractiva perquè Jordi Trias descarti retirar-se. A finals de maig, just abans de començar la final per l'ascens contra el Melilla, en una entrevista amb Diari de Girona, Trias admetia que l'estiu passat el club ja li havia proposat jugar a l'equip de Lliga EBA i suposava que tornaria a tenir la proposta enguany. «En Marc és l'home ideal per tornar a portar el bàsquet masculí de Girona a dalt, però és un projecte que s'ha de fer sense presses i madurant-lo a poc a poc», deia sobre el Bàsquet Girona un Jordi Trias que, el passat 8 de juliol, ja va acompanyar Marc Gasol en el partit benèfic que va organitzar amb el seu germà al pavelló de Fontajau. Qui sap si el curs vinent hi jugarà cada quinze dies.