Amb la millor marca de la temporada (9,77 segons), Usain Bolt va recuperar la corona mundial dels 100 metres llisos -que havia perdut per desqualificació a Daegu 2011- per engrandir una mica més la seva llegenda. Tot i això, l'actuació del velocista jamaicà també serà recordada per l'escenari que l'envoltava, l'estadi Luzhniki de Moscou que es va enfosquir minuts abans de la gran final quan va començar a ploure.
Això va semblar preocupar ben poc al campió olímpic, que en el seu xou particular abans del tret de sortida, va bromejar simulant que aguantava un paraparaigües mentre la megafonia pronunciava el seu nom. Des del carrer sis, Bolt va arrencar en 163 mil·lèsimes, a mitja cursa va igualar-se amb Justin Gatlin, que havia sortit com un coet, i va arribar per davant del nord-americà (9.85), i d'un altre jamaicà, Nesta Carter, tercer (9.95). D'aquesta manera, Bolt va assolir la primera de les tres medalles d'or que espera aconseguir en aquest campionat per superar en el palmarès Carl Lewis. La seva atenció ara se centrarà en els 200 metres llisos i els relleus 4x100 metres. Ahir, les baixes d'alguns dels seus grans rivals -com el lesionat Yohan Blake o Tyson Gay i Asafa Powell, per dopatge- havien reduït la final de 100 metres a una mena de lluita contra ell mateix, contra el record de la seva desqualificació a Daegu 2011 per precipitar-se en la sortida. Tot i això, hi havia marge per a la sorpresa, com el 6 de juny a Roma, quan Bolt va ser derrotat per Justin Gatlin per una centèsima. Durant els primers 40 metres Gatlin va tenir una oportunitat, però Bolt se li va tirar a sobre a mitja carrera i el de Brooklyn ja va veure que es quedava sense opcions d'assolir la medalla d'or. El campió europeu, el francès Christophe Lemaitre va acabar setè sense poder trencar la barrera dels deu segons (10.07).
