La rellevància de l'assumpte no és gran perquè ahir a Sao Paulo es despatxaven qüestions menors. Però la jugada de Red Bull, perfecta, legal i neta, resumeix la superioritat que han exhibit tota la temporada. L'esquadra energètica juga amb el Mundial com vol, s'aprofita del seu domini i maneja les carreres amb una facilitat que voreja el menyspreu. Amb tots els títols a la butxaca, només els hi ha faltat col·locar Mark Webber en el subcampionat. Potser ho hagués aconseguit de no ser per la voracitat de Vettel que, malgrat que tenia la corona assegurada, va seguir intentant atrapar tots els records que se li posaven per davant. Ahir ja no tenia cap marca per batre i Red Bull va poder bolcar-se amb el seu segon pilot, el gran sacrificat en l'era triomfal del jove alemany. Com sempre, Vettel dominava la carrera però una sospitosa avaria en el canvi va deixar el camí lliure perquè l'australià s'anotés la seva primera victòria en aquest mundial.

El dubte és real perquè el presumpte canvi destrossat de Vettel i els apocalíptics missatges que li arribaven per la ràdio van tenir com a única traducció una baixada de ritme molt oportuna per cedir el liderat al seu company en la trentena volta, però no tan acusada com per lliurar el segon lloc. El "xou" no hauria calgut perquè aquesta temporada la Fórmula 1 es va treure de sobre una de les seves normes més absurdes i ara sí que estan permeses les ordres d'equip. Però, encara que legals, segueixen quedant lletges i si un petit problema al cotxe irrompible de Vettel facilita la qüestió, encara millor. El canvi de Hamilton, per exemple, no va ser tan robust i després que l'avisessin que estava fallant, a penes va tardar un parell de voltes a trencar-se del tot. Coses dels cotxes.

Aquest ball de posicions va provocar que Fernando Alonso no només es quedés sense el subcampionat, sinó que va perdre un lloc a favor de Webber i va acabar l'any quart, fora del podi del Mundial. L'asturià va despatxar un altre bon diumenge, recolzat en la seva constància i en la precisió quirúrgica que van exhibir els mecànics en els passos pel garatge. Però es va quedar fora del podi al final, quan el Ferrari va patir l'habitual i alarmant pèrdua de ritme amb neumàtic durs. Per a Alonso és un alleugeriment acabar la temporada i treure's de sobre la papereta de cada cap de setmana, sabent que guanyar, el verb que dóna sentit a la seva vida, és impossible. Tanca el curs amb deu podis i una victòria, exactament igual que Webber amb el segon Red Bull. Sense títols ni lluita pels triomfs, el balanç no pot ser positiu, però sí que existeix la certesa que el pilot està preparat per donar batalla quan el cotxe l'acompanyi.

Jaume Alguersuari (Toro Rosso) va acabar en l'onzena plaça, de nou per davant del seu company, el suís Sebastien Buemi, després d'haver començat des de la tretzena, però el seu equip no va poder aconseguir l'objectiu d'acabar en el setè lloc del Mundial de Constructors, pel que barallava amb Sauber. El novè lloc de Kobayashi i els seus dos punts li van donar el setè lloc final a l'equip suís.