Un partit on, a finals de la primera meitat, una jugadora del filial (Olga Ruano) agafa un rebot ofensiu després de tir lliure per anotar i posar la diferència en 21 punts (51-30) està condemnat a tenir poca història. I la veritat és que el Girona- Zamora d´ahir en va tenir molt poca. Menys del que demostra el 86-65 final. Tres triples i la motivació extra de Mariona Ortiz van mantenir un equilibri fictici en el primer quart (de l´11-2 inicial es va passar al 22-19 final). Però la resistència del Zamora és va acabar aquí.
Angel Robinson es convertiria en un gegant inabastable per a les pívots visitants –ahir va capturar 19 rebots quedant-se a només un del record de la lliga (20), però la pívot nord-americana només va ser una de les moltes jugadores gironines que brillarien en un segon quart que el tècnic del Zamora encara es deu estar intentant esborrar de la memòria. Ni Mariona Ortiz, ni Mosby, ni Tuukkanen ni ningú. Les visitants no varen existir, varen encaixar un 29-11 de parcial i van arribar al descans perdent de 21 punts i amb unes sensacions que feien pensar en un resultat final d´escàndol.
I, tot i els 32 punts de diferència que hi havia a quinze minuts per al final (68-36), la sang no va acabar del tot al riu perquè Anna Caula es va dedicar a provar coses, començant el tercer quart amb defenses zonals, va fer encara més canvis del que ja és en habitual en ella i, sobretot, perquè cap entrenador ha aconseguit mai que un equip posi la mateixa concentració en un partit on va guanyant de trenta punts. Al final, 86-65, i la confirmació que si les lesions (ahir Morris va jugar poc després d´una setmana on s´ha perdut un parell d´entrenaments) i, sobretot, les turbulències econòmiques el respecten, l´Uni serà un clar candidat a lluitar per la quarta plaça final i el bitllet per a la Copa i el «play-off».
