Espanya, Bèlgica, Irlanda i Malta demanen a la UE un debat per fixar una posició comuna sobre la guerra a Gaza

Temen que el conflicte bèl·lic salti a Cisjordània i a la resta de la regió i demanen aturar les hostilitats

Archivo - El presidente del Gobierno en funciones, Pedro Sánchez, que actúa como anfitrión, saluda al primer ministro húngaro,Viktor Orban, en la reunión informal de Jefes de Estados  a 06 de octubre del 2023 en Granada.

Archivo - El presidente del Gobierno en funciones, Pedro Sánchez, que actúa como anfitrión, saluda al primer ministro húngaro,Viktor Orban, en la reunión informal de Jefes de Estados a 06 de octubre del 2023 en Granada. / Francisco J. Olmo - Europa Press

ACN

Els primers ministres d'Espanya, Bèlgica, Irlanda i Malta han demanat per carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, un debat sobre la guerra a Gaza durant la propera reunió de l'organisme, prevista per la setmana que ve, pel temor que el conflicte bèl·lic s'estengui a Cisjordània i a la resta de la regió. La missiva, segons han informat fonts del govern espanyol, arriba després que el secretari general de l'ONU, António Guterres, hagi invocat l'article 99 de la Carta de les Nacions Unides perquè el Consell de Seguretat hagi de tractar la crisi humanitària a Palestina. Els quatre països reclamen a la UE que pacti "una posició clara i comuna sobre el conflicte" iniciat entre Israel i Hamàs.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els seus homòlegs belga, Alexander de Croo; irlandès, Leo Varadkar, i maltès, Robert Abela, han reiterat la condemna als atacs que Hamàs va llançar sobre territori israelià el 7 d'octubre, en què va segrestar diverses persones, i han exigit que s'alliberin aquests ostatges. Així mateix han donat suport al "dret d'Israel de defensar-se". Tot i això, demanen evitar una escalada a Cisjordània i fer-ho "prohibint els desplaçaments en zones puntuals i la congelació d'actius de colons violents que estan atacant les comunitats de palestins desplaçats".

A més, insisteixen a demanar una conferència internacional de pau amb totes les parts per materialitzar la solució dels dos estats i un alto el foc humanitari "urgent" per posar fi als atacs i protegir els civils. L'ajuda humanitària, assenyalen, ha d'arribar als qui la necessiten "de manera sostinguda i en quantitat suficient". "És el moment de que la Unió Euopea actuï. Hi ha en joc la nostra credibilitat", afegeixen les citades fonts.