El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar aquest dimecres el seu govern format per 13 ministeris i una única vicepresidència per a Soraya Sáenz de Santamaría que farà les tasques de portaveu i ministra de Presidència. Luis de Guindos assumirà Economia i Cristóbal Montoro Hisenda, dos dels pals de paller d'aquest executiu. Ana Pastor serà ministra de Foment, Jorge Fernández Díaz d'Interior, Alberto Ruiz Gallardón de Justícia, Fátima Báñez d'Ocupació, José Manuel Soria d'Indústria, Miguel Árias Cañete d'Agricultura, Ana Mato d'Igualtat i Assumptes Socials, José Manuel Garcia Margallo a Exteriors i José Ignacio Wert de Cultura.

Mariano Rajoy ha reduït en dues les carteres del nou govern (eren 15 després de l'última remodelació de l'executiu de Zapatero) i ha complert la promesa de recuperar el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient que estarà en mans de Miguel Arias Cañete, que ja va ser ministre del ram sota la presidència de José María Aznar i que va protagonitzar algunes polèmiques pel transvasament de l'Ebre.

La seva ma dreta serà Soraya Sáenz de Santamaría, que a més de ministra de Presidència i portaveu assumeix la vicepresidència primera (i única). En total són nou homes i quatre dones, tots pròxims al president.

L'eix de l'executiu, però, gravita a l'entorn de les dues carteres econòmiques. Luis de Guindos, exconseller de Lehman Brothers, serà el ministre d'Economia i Competitivitat, i Cristóbal Montoro, que ha exercit com a portaveu econòmic del PP al Congrés dels Diputats serà el nou ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, dues carteres que fusiona. Fátima Báñez es fa càrrec d'Ocupació i Seguretat Social, i José Manuel Soria es queda amb la cartera d'Indústria, Energia i Turisme. José Ignacio Wert també assumeix una triple cartera: Educació, Cultura i Esports.

Ruiz Gallardón haurà d'abandonar l'alcaldia de Madrid -en favor d'Ana Botella- i assumeix la cartera de Justícia i el català Jorge Fernández Díaz es fa càrrec de la cartera d'Interior que en l'anterior legislatura -i amb un altre escenari al País Basc- va estar en mans d'Alfredo Pérez Rubalcaba. La ministra de Foment serà Ana Pastor i la de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat serà Ana Mato.

Sáenz de Saenz de Santamaría, la ma dreta de Rajoy

Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid, 1971) era l'únic nom fix a les travesses sobre el govern de Mariano Rajoy. Ha estat la seva ma dreta al Congrés dels Diputats des del 2008 quan Rajoy -després de perdre les eleccions per segona vegada- la va situar com a portaveu a la cambra baixa en substitució del sempre polèmic Eduardo Zaplana i en el marc de la remodelació que va impulsar al sí del partit després d'erigir-se com a guanyador del Congrés del PP a València. Abans, entre el 2004 i 2008 havia estat secretària executiva de Política Territorial i havia ocupat un escó al Congrés per Madrid.

Llicenciada en Dret, va començar a exercir com a advocada de l'Estat als 27 anys i va entrar a formar part de l'equip de Rajoy l'any 2000, quan va començar a fer tasques d'assessora jurídica pel PP sota les ordres del seu director de gabinet, Francisco Villar García-Moreno. El 2004 ja participava en la redacció del programa electoral i el 2008 va esdevenir la primera dona de la història del PP que exercia les tasques de portaveu a la cambra baixa. S'enfrontava aleshores a María Teresa Fernández de la Vega, més acostumada a combatre el tarannà de Zaplana que el cos a cos amb Sáenz de Santamaría.

Després de la victòria electoral de Rajoy el 20-N, ha coordinat el traspàs de poders amb l'executiu sortint i ha impulsat el nomenament com a portaveu del PP al Congrés dels Diputats del seu successor, Alfonso Alonso. Entre els seus col·laboradors més pròxims hi ha el diputat català José Luis Ayllón, que fins ara ha actuat com a coordinador del grup parlamentari a la cambra baixa. Ha hagut de compaginar les seves responsabilitats després del 20-N amb una recent maternitat.

Miguel Arias Cañete

Miguel Arias Cañete (Madrid, 1950) torna a l'executiu del PP després d'haver estat ministre d'Agricultura i Pesca al govern de José María Aznar entre els anys 2000 i 2004. El seu era un dels noms que més sonaven a les travesses per darrere de Soraya Sáenz de Santamaría. Disposa d'una llarga trajectòria dins del PP que arranca el 1982, en què va ser diputat per Càdis al Parlament d'Andalusia, fins l'actualitat, en què ocupa un escó al Congrés dels Diputats per Madrid.

Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i advocat de l'Estat des de 1974, va iniciar la seva activitat política a Andalusia, on havia exercit a les delegacions d'Hisenda i havia impartit classes de Dret. El mateix any en què va esdevenir diputat a les Corts andaluses també va aconseguir un escó al Senat i quatre anys més tard, el 1986, va ser diputat del PP al Parlament Europeu. El 2004 va ser elegit diputat per Càdis al Congrés i va esdevenir Secretari d'Economia del PP, càrrec que va ostentar fins el 2004 i ha revalidat fins l'actualitat. Entre 2004 i 2008 va ser president del Comitè Electoral del PP.

En la seva etapa de ministre d'Agricultura i Pesca va haver d'afrontar rebuig d'Aragó -i de bona part de la societat i dels partits catalans- al Pla Hidrològic Nacional i el transvasament d'aigua de l'Ebre. Va arribar a dir davant agricultors murcians que el transvasament seria "un passeig militar" i tiraria endavant "per collons", unes paraules que li van costar una petició de dimissió per part del govern d'Aragó i una desautorització per part de l'aleshores vicepresident primer del govern, Mariano Rajoy.

També va haver de gestionar la política pesquera en relació a Marroc. També la crisi generada pel mal de les "vaques boges", el frau de les subvencions al lli, i la polèmica per la gestió del naufragi del Prestige davant les costes gallegues.

Cañete va ser un dels càrrecs de confiança de Rajoy que va ser present al balcó de la seu del PP al carrer Génova de Madrid durant la nit electoral. Quedarà per a l'anecdotari que el 30 de novembre, després de la victòria electoral del PP, el Ministeri d'Exteriors de la República Francesa el va nomenar "per un error administratiu" com a ministre d'Exteriors espanyol en la nota d'agenda on anunciava una reunió que tenia prevista mantenir amb Alain Juppé, ministre d'Exteriors francès.