Eficiència, simpatia i coneixement del negoci. Són les tres premisses que defineixen la gestió de la llibreria La Ploma de la plaça de la Font Lluminosa de Figueres. El trentè aniversari serveix a la seva propietària, Carme Heras Isach, per a passar balanç de la feina feta i arribar a la conclusió que «el taulell només és una barrera fictícia, amb la clientela habitual hem creat un club d’amics, amb tracte familiar. Ho vam poder comprovar durant el llarg confinament provocat per la pandèmia», comenta ara que arriba l’aniversari.

La Ploma va néixer fruit d’una intuïció. Carme Heras, filla de Sant Pere Pescador, treballava en una assessoria figuerenca. Tenia tot just vint anys. Quan passava per davant d’aquest local, que havia acollit una xurreria molt estimada a la ciutat, sempre pensava que estava molt ben ubicat. «Quan vaig veure que estava disponible, em va faltar temps per a demanar ajut als meus pares, Agustí i Assumpció, per aconseguir-lo. Em van fer costat amb un traspàs que no va ser gens barat», recorda.

Aleshores va començar una aventura que ha dut Carme Heras a conèixer molt bé com ha evolucionat el sector de la premsa, la literatura, les loteries catalanes i els complements. «Vam obrir el 9 de desembre de 1991. Tot primer volia tenir un estanc amb llibreria, però la primera opció no va poder ser. El meu pare ho va tenir clar des d’un primer moment: ‘Hauràs de treballar molt’, em va dir. Tenia raó, però jo sempre m’he compromès molt amb les coses que he fet».

Un esforç que la va portar a obrir els set dies de la setmana. «Sobretot en els primers anys, era molt dur. Només cal recordar com eren els periòdics i les revistes d’abans, especialment els diumenges, amb suplements, regals, vendes de productes amb cada exemplar... I sempre havent de renovar l’exposició d’un dia per l’altre, aviat és dit. Obria a dos quarts de vuit del matí perquè la venda de premsa ens ajudava molt i la gent és molt matinera».

Estar a prop del mercat també ha permès popularitzar La Ploma com un quiosc de referència, no només per als figuerencs, sinó també per a molta gent de la comarca. «Som com una botiga de poble i m’agrada que sigui així», diu convençuda.

"Intentem ser àgils quan algú ens demana alguna cosa que no troba i, si no ho tenim, procurem que arribi sense demores"

Carme Heras reconeix que «la ubicació estratègica del local ho és tot, encara que sigui molt petit, està en el lloc ideal». En el quiosc, podem trobar Loteria de Catalunya, recàrregues de bus i de mòbil. La llibreria cobreix les campanyes de Sant Jordi amb parada pròpia i la d’inici del curs escolar. També llibres: «Cada vegada ens hi hem posat més, sobretot amb obres de temàtica comarcal. Intentem ser àgils quan algú ens demana alguna cosa que no troba i, si no ho tenim, procurem que arribi sense demores». La premsa estrangera hi ha estat sempre present, la qual cosa ha servit per a fidelitzar residents de diferents orígens.

A més dels pares, Carme Heras agraeix el suport del seu marit, Miquel Sargatal, i d’uns fills que han crescut amb una mare quiosquera que ha trobat temps sota de les pàgines impreses. Durant aquests darrers anys també ha comptat amb personal de suport, com ara la Marion Coustaut, amb qui comparteix hores de feina davant i darrere del taulell.

Carme Heras:«La Pandèmia ens ha fet llegir més»

Carme Heras no amaga una realitat punyent. «Com tots els negocis, amb la pandèmia ho hem passat molt malament, però hem tingut la sort de poder tenir obert com a establiment essencial. La gent ha llegit més. Gràcies a la premsa i als llibres, hem aguantat. Hi havia qui venia a comprar per sortir de casa. Hem estat punt de trobada i de conversa, encara que sigui curta, per a molta gent».