Cantenys deixa el llistó molt alt per al relleu de Vilafant

ERC vol treure profit del canvi al PSC amb Junts, CS i Som a l’aguait

Els sis alcaldables de Vilafant.

Els sis alcaldables de Vilafant. / Santi Coll

Santi Coll

Santi Coll

A Vilafant, les travesses electorals són a l’ordre del dia davant un moment de canvi rellevant al capdavant de la candidatura guanyadora a les anteriors eleccions municipals. La decisió de Consol Cantenys de no tornar-se a presentar com a alcaldable socialista va obrir la caixa dels trons a l’assemblea local del seu partit, fins al punt que un dels regidors destacats del seu govern, Kiko Marín, ha creat la seva pròpia llista, Som Vilafant, aixoplugada a Tots per l’Empordà, en desacord amb l’elecció de Montse de la Llave com a cap de llista.

Cantenys ha deixat el llistó molt alt en la governabilitat de Vilafant d’aquests darrers anys. ERC ha estat el principal partit de l’oposició. Malgrat l’empat electoral del 2019, els republicans de Sergi Palomeras van tenir clar que havien de treballar fora del govern. Els altres dos partits de l’oposició han tingut trajectòries diferents durant aquesta legislatura. Rebeca López (Cs) ha estat molt activa a l’hora de proposar temes i demanar millores. Junts, en canvi, va substituir Roser Sendra per Francesc Gaspar per a dinamitzar la seva situació en el plenari. Com ja va passar fa quatre anys, el PP torna a provar sort, aquest cop amb Joel Martínez.

Tots plegats van participar, divendres passat, en el debat central de campanya organitzat per Ràdio Vilafant, el Setmanari de l’Alt Empordà, el Col·legi de Periodistes, el Col·legi d’Arquitectes i els altres mitjans que participen en aquesta campanya. La sala del centre cívic de les Mèlies es va omplir per escoltar els sis candidats que opten a governar el poble.

En el transcurs de la sessió, hi va haver un consens general sobre l’exigència de la construcció de l’Institut i, també de la biblioteca, a més de voler potenciar el nucli de Palol Sabaldòria. Montse de la Llave va defensar la feina del govern municipal i les seves propostes de futur, amb la dificultat afegida de la comparació amb l’habilitat discursiva habitual de la seva predecessora. Va destacar la voluntat de «posar les persones al centre de les polítiques municipals» i la necessitat d’aconseguir «un bon equilibri» amb el nou POUM.

Sergi Palomeras va posar èmfasi en els processos participatius vinculats als joves i la unificació dels casals d’avis en un de sol. Va ser l’únic que es va oposar a la construcció de la variant del Manol. Rebeca López, per la seva part, va apostar per destinar l’antiga rectoria com a casal de la gent gran i «retallar despeses supèrflues» a l’Ajuntament. Francesc Gaspar es va mostrar «ambiciós» en la promoció econòmica de Vilafant i la potenciació dels polígons. Kiko Marín va ressaltar aspectes de millora urbana i de serveis, a més de proposar la creació d’un museu de la totxana per a homenatjar els rajolers. Joel Martínez va proposar rebaixes fiscals i un parc d’habitatge de lloguer social. Tots plegats van aportar nombroses propostes que haurien de permetre consolidar el salt qualitatiu que ha fet Vilafant aquests darrers anys.