La campanya pronosticava el plenari de Figueres més divers de la democràcia i es queda amb menys formacions que als anteriors comicis. Tan sols nou formacions aconsegueixen representació.

La més votada és Junts per Figueres, liderada per l'actual alcalde Jordi Masquef, obté el 32,44% dels vots i vuit regidors, un més que a l'actualitat. ERC-AM, encapçalada per Agnès Lladó, es manté en segona posició però guanya dos regidors respecte 2015 i un 20,57% dels vots.

El PSC de Pere Casellas aconsegueix pujar com a tercera força amb un 15,97% dels vots i obté quatre regidors. Ciutadans es queda amb dos regidors, per sobre de Guanyem Figueres i Canviem Figueres, que queden amb un cada una.

La formació d'esquerres, Guanyem Figueres, perd una quantitat important de vots. La CUP, inclosa dins d'aquesta coalició, va obtenir els passats comicis un 12,65% dels vots, situant-se com a tercera força i enguany s'ha quedat a un centenar de vots d'aconseguir-ne dos.

L'única de les noves formacions que aconsegueix entrar al plenari municipal és Canviem Figueres, encapçalada per Xavier Amiel, que se situa a la cua amb el 6,41% dels vots.

El més destacat dels resultats és que la candidatura del PP, liderada per Maria Àngels Olmedo, es queda per primera vegada sense representació per no aconseguir el 5% dels vots.

La candidatura d'ultradreta Vox, que es presentava per primera vegada, aconsegueix més de 300 vots. La segueixen Veïns per Figueres-FIC, amb 203 vots, i Aixequem Figueres-Primàries Catalunya, amb 109 vots.

La participació a Figueres ha augmentat respecte el 2015 fins el 56,99%, s'han registrat 111 vots blancs i 61 nuls.