«Vaig començar a fer llenguatge musical amb quatre anys, i em van força bé les matemàtiques. Un dia a la ràdio vaig sentir que a la gent que ha fet música té facilitat per les matemàtiques, i em va cridar molt l’atenció: encara més quan els meus companys de música em van dir que també els anava molt bé a matemàtiques, com a mi», i a partir d’aquesta idea, que la va encuriosir profundament, va començar la recerca del que acabaria sent el seu Treball de Recerca.

Diana del Moral, que el curs passat va acabar segon de batxillerat a l’Institut Cendrassos, va dedicar el seu Treball de Recerca a l’estudi de les relacions entre la música i les matemàtiques i a com aquestes relacions es podrien aplicar per a un millor aprenentatge de les matemàtiques a partir d’una activitat pràctica amb alumnes de primària i secundària. La feina li ha valgut dos premis; el 1r Premi Salvador Reixach al millor treball de recerca d’educació i el 3r premi UB-Santander de la Facultat d’Educació.

«La música és pura matemàtica: per a fer una cançó has de tenir en compte el ritme, la melodia i les proporcions»: aquesta és una de les conclusions del treball, que va partir de la hipòtesi que els individus que han fet música tenen més facilitat per les matemàtiques. També ha investigat les relacions exactes entre la música i les matemàtiques, com s’estructura el cervell d’un músic per tal que li siguin més fàcils les matemàtiques.

A més, el treball també té una part pràctica en què l’estudiant va fer una proposta didàctica amb un total de 45 alumnes de 6è de primària i 2n d’ESO. De l’experiència en destaca la satisfacció de veure que als estudiants els va agradar «moltíssim», i conclou que seria interessant ensenyar les matemàtiques des d’altres punts de vista, ja que «els estudiants amb més dificultats per les matemàtiques van ser capaços de fer-ho bé quan se’ls va explicar des d’un altre punt de vista». Alhora, també considera que seria interessant potenciar l’aprenentatge més a fons de música, «no només la flauta».

Per altra banda, per elaborar el marc teòric del treball, sobre les relacions entre la música i les matemàtiques (que tenen el vessant teòric i físic, el cognitiu i el creatiu), va entrevistar a quatre experts, d’entre els quals en destaca Anita Collins, experta australiana en el desenvolupament del cervell i l’aprenentatge de la música, «li vaig enviar un correu pensant que no em contestaria, ja que és molt coneguda internacionalment, i em va contestar».

Estudiar i desconnectar

Aquest setembre, la Diana ha començat el grau en Economia a la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. És un grau que inclou moltes matemàtiques, però «més socials», indica. Explica que li agrada molt i que té clar que vol fer alguna cosa relacionada amb els «números i les matemàtiques, que m’encanten», però que no sap exactament en què es vol especialitzar. No ha deixat la música, però: toca a l’orquestra de guitarres del Gironès i també fa classes particulars de piano. «És una manera de desconnectar del món», manifesta. D’altra banda, sobre el vessant pedagògic i psicològic del treball, explica que també li interessa aquest camp: «A Economia també fem psicologia i m’està agradant molt».