El meu fill fuma porros, què haig de fer?

Com actuar si enganxo al meu fill fumant porros

En el cas de tenir la sospita que el nostre fill fuma, és complicat saber per on començar. L'educadora social Anais López ens aconsella que el primer pas sigui «començar per nosaltres i identificar com ens sentim en aquest moment, per després poder actuar de la millor manera que sapiguem i puguem». Per això és important «preguntar-nos com ens sentim i tenir una mica d'autocontrol, no deixar-nos segrestar per les emocions que a vegades ens fan dir i/o fer coses de les quals moltes vegades ens acabem penedint. És necessari actuar amb serenitat i no dramatitzar», explica l'educadora social.

Anais López apunta també que «no és recomanable arribar davant del nostre fill i confrontar com si res, ja que podem aconseguir l'efecte contrari: no saber què és el que està passant en realitat». Per això, «respirar, arribar a casa i compartir amb la nostra parella, familiars, amics... ajuda a posar ordre en la seqüència de com volem abordar la situació. I, encara que ja sabem que parlar de drogues amb els nostres fills és difícil, no és impossible i sí necessari», conclou.

La negació és la pitjor enemiga de la prevenció

Cal tenir especial compte amb la negació, «ja que ens impedeix veure una part de la informació desagradable i seguir com si no hagués passat res. El que no serveix en prevenció del consum de drogues és pensar que els nostres fills no estan exposats a les situacions de risc que en uns certs moments de la seva vida es trobaran. Posar-nos una bena en els ulls és el nostre pitjor enemic en la prevenció des de casa», assenyala l'educadora social. Per això, com explica Anais López, «tota informació que ens arribi o observem cal donar-li un lloc per poder instaurar estratègies de protecció oportunes».

Com parlar de drogues amb els nostres fills?

Anais López ens proposa aquests consells per parlar sobre drogues amb els nostres fills i filles:

• Recopila informació quant a quin és el seu grup o grups d'iguals, quan surt de casa o del col·legi, amb qui està i on està. No es tracta de convertir-nos en investigadors ni detectius, ni deixar de respectar el seu dret a la intimitat, sinó conèixer l'entorn més pròxim dels nostres fills i com actuen amb el seu grup d'amics.
• Detecta senyals d'alerta. Cal estar més atents a possibles senyals d'alerta que poden donar-nos dades de possibles consums dels nostres fills com poden ser el descens en el rendiment escolar, canvis d'humor, canvi d'actitud, alteracions en el somni, saltar-se límits i normes, ulls vermells... Aquestes dades objectives ens donen més informació quant a si hi ha alguna cosa de veritat en aquest comentari i poder saber davant quina situació ens trobem i quin és el seu abast, si és que n'hi ha.
• Estigues informat: També és important estar informat quant a les substàncies i les pautes de consum així com de les conseqüències que tenen a curt i llarg termini.
• No posposis: No s'ha de demorar molt tenir una conversa amb el nostre fill del qual ha passat, per això cal tenir en compte que no tots els llocs i moments són idonis per parlar del tema. Cal afrontar la situació sense passar-la per alt o restar-li importància, sinó de manera natural.
• Calibra a l'hora de fer servir un to de veu adequat i un llenguatge que ells puguin entendre. D'aquesta manera podrem intentar tenir una conversa sense deixar-nos portar en excés per les emocions.
• Flexibilitza a l'hora de treure el tema perquè no sempre poden tenir el nostre mateix punt de vista. Pel que també és important deixar parlar sense interrompre i que ells puguin expressar i aclarir la situació sense sentir-se acusats i jutjats.
• Empatitza: Cal no oblidar-se de l'edat que tenen i de com es poden sentir parlant d'un tema tan delicat com aquest.
• No acusis, amenacis i interroguis. Fer-ho seria una manera errònia d'acostar-nos als nostres fills, allunyant-nos de l'objectiu principal: saber si la informació que ens han donat és certa. Clar que és necessari preguntar, però no en forma de bateria de preguntes que en la majoria de vegades no obtenim respostes. És important ser humils a l'hora de parlar amb ells del qual ha passat i no utilitzar la mentida, ja que a ells els exigim que no ho facin. No passa res per dir la font d'on ve la informació i per què s'ha tret el tema.
• I per descomptat, cal ser ferms i clars quant a la posició que tenim en referència al consum de substàncies.

Com treballar la prevenció del consum de drogues

És molt important que tinguem en compte que, com apunta Anais López, la prevenció comença des de la infància. «Insisteixo en la importància de veure, saber, conèixer i no negar que els nostres fills també poden tenir contacte amb les substàncies. Pensar que els altres sí que poden fer-ho, però el meu fill, no ens impedeix veure senyals que ens indiquen que alguna cosa està passant. Moltes vegades quan els nostres fills surten de casa, sabem realment on van i amb qui van, i encara que creiem conèixer als nostres fills, en alguns aspectes ens falten dades», assenyala López. I si és així, i efectivament el nostre fill fuma porros, «la prohibició no serveix, però sí que serveix fer que els nostres fills sàpiguen els riscos que comporta el consum de substàncies i, per descomptat, actuar en conseqüència amb els seus actes. Mai està de més demanar ajuda i assessorament per poder saber què fer en aquests moments tan delicats», conclou Anais López.