A la rosinca Anna Ferrer li interessa molt treballar el tema de les emocions amb els infants. Ja el 2018 va iniciar una col·lecció de sis contes, «Natura i emocions», il·lustrada per Bàrbara Sansó amb l’editorial Salvatella. Ara ha volgut anar més enllà i ha creat unes cartes emocionals que, com els contes i connectades a ells, «esdevenen un recurs» per treballar la gestió de les emocions amb els infants de diferents edats però en què també entra l’aspecte lúdic del joc.
Anna Ferrer explica que quan anava a classes de ioga, la seva professora sovint acaba les sessions oferint-los les cartes de les fades. «En treies una i et transmetia un missatge, com les cartes de les galetes o els missatges de les bossetes de te», recorda. Des d’aleshores que imaginava crear unes cartes similars però enfocades des de la perspectiva de la gestió de les emocions, cosa amb què ella ja porta temps treballant.
Les quaranta-vuit cartes emocionals que ha elaborat Anna Ferrer segueixen un format similar a qualsevol baralla de cartes. Per una cara són totes iguals i mostren el mateix dibuix d’un cor transformat en una mena de niu fet amb fulles i branques. «Em va agradar molt aquesta imatge creada per Bàrbara Sansó d’un niu on el nen se sent segur, on el pare i la mare acompanyen; el niu és on portes la nutrició, però també l’aliment emocional d’abraçar i fer petons on l’infant se sent segur per expressar i on s’aprèn, finalment, a volar per gestionar les emocions al llarg de la vida», explica Ferrer.
En girar cada carta, cadascuna conté un missatge emocional diferent inspirant en els contes que havia publicat anteriorment. Cada carta està il·lustrat, a més, amb un dibuix d’aquella història. A cada conte li corresponen vuit cartes i cada família de cartes d’un mateix conte té un color diferent. «Les vaig crear pensant que els nens, quan es llevessin o anessin a dormir, poguessin triar-ne una i parlar del missatge emocional o educatiu o de com ens sentim, la idea era poder donar joc a parlar d’això amb ells», argumenta.
Paral·lelament, però, Ferrer ha anat creant altres tipus de joc partint de les cartes, jocs que s’inclouen dins les instruccions. Un d’aquests és aconseguir totes les cartes d’una mateixa família. Un altre és agafar unes quantes cartes del piló i amb les imatges crear un conte, tot i que no l’hagin llegit abans la història original. «L’excusa és, a l’hora d’anar jugant, que el nen va llegint els missatges emocionals que apareixen», diu Ferrer. Missatges com: «En la diferència està la bellesa»; «No t’encallis amb la queixa, si no, no trobaràs la solució»; «Demanar ajuda no és dolent»; «No estàs sol» o «Sempre trobaràs algú al teu costat». Són, diu la creadora, «missatges que donen peu als infants a parlar de situacions que han viscut i com les poden haver gestionat, missatges que semblen simples però que a vegades ens ajuden a parlar amb ells fent-ho d’una manera lúdica».
Elogis de mestres i psicòlegs
Aquest recurs, que permet el treball en equip, ha estat elogiat per molts mestres i psicòlegs que ja hi han treballat i l’han trobat molt vàlid. En aquest sentit, moltes persones hi han accedit gràcies al boca-orella i l’acollida ha estat molt bona. Les cartes, que Ferrer ha autoeditat per iniciativa pròpia, es poden aconseguir a través del seu compte d’Instagram, @annaferrer.eduquem. A més a més, les cartes van acompanyades d’un saquet per guardar-les.
Les cartes emocionals tenen una vida independent dels contes creats per Ferrer i Sansó temps enrere. Tot i això, connecten perfectament. Es tracta de sis contes que aborden diferents aspectes emocionals: La Fiti troba el seu camí, sobre la solidaritat; En Pic i en Poc creixen plegats, sobre l’autonomia; El peix que no plorava mai, sobre la tristesa; L’arbre diferent, on es posa en valor l’autoestima; La Bruna aprèn a deixar-se ajudar, sobre l’empatia, i El nen que no podia viure lluny del mar, sobre la resiliència.
