"Cal equilibrar millor l’economia de l’àrea urbana de Figueres"

Manuel Toro i Coll (Figueres, 1956) és advocat i presideix el Cercle Euram Empordà. També és al capdavant de la Fundació Altem. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Figueres i conseller comarcal de l’Alt Empordà. Esportista nat, és el soci número 1 del Club Natació Figueres.

Manuel Toro participa, des de fa anys, en la vida pública de Figueres des de diferents fronts. La presidència del Cercle Euram Empordà, on hi són representats diversos perfils del sector empresarial de la comarca, coneix de primera mà les inquietuds dels seus membres. L’entitat també es reuneix periòdicament amb representants polítics i de la vida econòmica i social per estar al dia.

Quina representativitat té el Cercle Euram a la comarca?

Massa petita pel nostre gust. Voldríem ser molts més dels que som. Aquí, a l’Alt Empordà, tenim una dificultat que, per exemple, no pateix la zona de la Garrotxa. Allà la representativitat empresarial és molt alta en relació amb la seva realitat objectiva. Són indústries grans, amb interessos bastant comuns i, per tant, s’uneixen sota un mateix paraigua per a fer lobby, que és el que pretén el Cercle. A la nostra zona, hi ha molt comerç, molt sector serveis. A l’Euram, hi ha representada la part industrial, però trobem a faltar representativitat d’altres sectors.

Quins són els seus interessos?

Tot allò que pugui afectar l’evolució de les nostres empreses. Per exemple, l’evolució de les infraestructures i de la mobilitat o les inversions públiques en el territori. Per això ens agrada rebre gent que ens ve a explicar coses des del seu coneixement professional en cada tema determinat. El coneixement ens permet emetre opinió sobre temes determinats que ens afecten o que afecten el conjunt de Figueres i de la comarca. Segurament algú ens podria plantejar la possibilitat d’anar més enllà, però entenem que no ens toca a nosaltres fer-ho, per això hi ha les administracions i els partits polítics. Podem opinar, exposar els nostres punts de vista, però les decisions estan en mans d’altres. Som un grup d’opinió.

La realitat que exposa, torna a posar en evidència que vivim en una comarca que depèn molt del sector serveis i que aquest està molt diversificat i poc unit.

És una realitat que afecta el 80%, i una mica més, del teixit econòmic. A Euram, el comerç no hi és representat, tot i que podria ser-hi. Els hem convidat a venir, ho han fet de manera puntual, la seva participació permanent costa molt. I de les franquícies ja no en parlem.

"En l’aspecte viari, de mobilitat i el transport, la resolució dels problemes de Figueres i el seu entorn són cabdals per a tota la comarca”

Durant aquesta passada campanya electoral i també en les més recents –autonòmiques, estatals, municipals...– han rebut candidats de diferents opcions. Se senten escoltats pels polítics quan vostès plantegen els seus dubtes o problemes?

Es preocupen quan exposem el llistat de temes pendents per resoldre. Els candidats d’ERC d’aquestes darreres eleccions, sense anar més lluny, van patir un ruixat de queixes cap al govern que representaven. Els de Junts tampoc van sortir-ne ben parats. Les inquietuds són moltes, i ens agrada exposar-les obertament.

Grosso modo, quins serien alguns dels temes claus que estan enrocats a la comarca?

El finançament de l’Hospital de Figueres i dels serveis que gestiona la seva Fundació, per exemple, i la necessitat de crear un autèntic pol de salut que atengués com cal la població estable creixent i la gran quantitat de turistes que ens visiten cada any. Un detall, n’hi ha molts que venen a fer esport i, si tinguéssim els serveis de salut adequat, seríem una destinació més potent i preparada. Millorar l’atenció i els serveis destinats a la gent gran també és bàsic. I si parlem d’infraestructures, les mancances o els projectes pendents són evidents. En l’aspecte viari, de mobilitat i el transport, la resolució dels problemes de Figueres i el seu entorn són cabdals per a tota la comarca. En el llistat no podem obviar la necessitat de preservar el paisatge i el patrimoni de la comarca, al mateix temps que la protecció sigui equilibrada i sostenible. I més en un territori que té una indústria que no és especialment contaminant.

Massa polígons industrials escampats i una àrea urbana, econòmicament desequilibrada pel que fa als ingressos dels seus ajuntaments respecte de la capital, Figueres.

Ben cert. Dies enrere va venir l’economista i exalcalde Joan Armangué per parlar-nos d’aquesta Figueres 4.0 que hauria d’apostar per la petita indústria local amb valor afegit, d’àmbit tecnològic. Aquesta i altres idees fan pensar, sobretot, per superar aquesta necessitat d’equilibrar millor l’economia de l’àrea urbana de Figueres. I ens cal estar atents a la realitat de l’impacte de la immigració. Diuen que és d’un 30%, però la realitat ens fa veure que és una xifra més alta. Aquest aspecte també té un impacte directe en tot el teixit econòmic i laboral. Absorbir aquesta realitat costarà molt.

Estan preocupats per aquest tema?

Ho hauríem d’estar tots, perquè és molta inversió la que s’ha de fer, destinar-hi molts recursos que ara es treuen d’altres actuacions. I la solució no és fer fora a ningú, perquè el Banc d’Espanya ja avisa que ens calen vint-i-cinc milions d’immigrants per fer sostenibles les pensions. L’única via és integrar-los.

"La universitat aquí, a curt termini, no la veiem. L’aposta és per la formació professional”

Troba que l’oferta formativa que hi ha a l’Alt Empordà és l’adequada i que pot permetre resoldre les problemàtiques de les empreses?

En caldria molta més i variada. Per això hi ha empresaris que formen part del Cercle Euram i que han estat els impulsors de la Fundació dels Oficis, el president de la qual és August Conesa. Estan fent una feina espectacular sota la direcció de Meritxell Garrido. Hem escoltat les necessitats que ens expressen des dels instituts, la importància que té la formació dual amb empreses que acullin els joves durant la seva etapa de formació. Canvio un moment de barret: aquest és el camí que també estem seguint des de la Fundació Altem, de la qual en soc el president, amb el suport d’Incorpora i Reincorpora de la Fundació la Caixa. Ara hem tancat una formació amb dinou persones, a la Jonquera, amb el Grup Tramuntana. És el camí i els empresaris estem per formar part d’aquest treball conjunt.

Des del Cercle Euram, creuen realment que Figueres o la comarca pot arribar a optar a alguna proposta de formació universitària? Sembla que amb el tema sanitari s’havia arribat a un acord amb la UdG, anunciat públicament, però no s’ha concretat res, de moment.

Com a regidor i conseller comarcal ja m’hi vaig barallar en el seu moment, arribant a acords amb la Universitat de Vic, i es van fer cursos i màsters al castell de Sant Ferran. El tema universitari aquí, a curt termini, no el veiem. L’aposta per la formació professional, en canvi, és més clara i factible.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ