Projecten una inversió de 59 milions en una planta de bateries a Vilademuls

La multinacional alemanya Abo Energy projecta la construcció d’un parc per emmagatzemar energia en bateries de liti a Vilademuls. Segons el projecte presentat davant el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, es tractaria d’un complex de bateries autònomes (l’anomenda tecnologia stand-alone) que es connectaria amb la subestació que Red Eléctrica té a Sant Julià de Ramis a través d’una línia elèctrica soterrada. El projecte, d’una potència de poc més de 50 megavats suposaria una inversió de 59 milions d’euros. Tot i estar a la taula del govern central, des l’ajuntament de Vilademuls es mostren reticents a aquest projecte per l’impacte que pot tenir sobre el terme municipal. L’alcalde, Àlex Terés, recorda que actualment hi ha una suspensió de projectes per a parcs de bateries i fotovoltaics, ja que l’Ajuntament vol ordenar el territori per tal d’intentar ubicar-los a les zones amb menys impacte visual. L’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, no es pronuncia perquè assegura que no coneix el projecte amb detall. Precisament avui, té prevista una reunió sobre el tema.

Aquest tipus de complexos han proliferat a Europa -especialment al Regne Unit i Alemanya- en els darrers mesos. Es tracta d’una resposta a la naturalesa intermitent de les fonts d’energia renovables com l’eòlica i la solar. Les bateries poden emmagatzemar l’excés d’energia generada durant les hores punta de producció i alliberar-la quan la demanda és alta, assegurant un subministrament d’energia estable i fiable. Aquesta capacitat és cada cop més crucial a mesura que Europa accelera la seva transició cap a les energies renovables per assolir els objectius climàtics.

A finals del mes passat, per exemple, la demanda elèctrica a Espanya era insuficient per absorbir tota la producció eòlica que s’estava generant en un context de vent molt favorable, circumstància que va obligar a desconectar algunes instal·lacions del sistema elèctric.

El projecte d’Abo Energy -que ha rebut el nom de Glauco Almacena- té una dimensió molt similar a la planta de 50 MW que va pojectar a Kells (Irlanda del Nord) l’any 2022.

Preocupació a Vilademuls

L’alcalde de Vilademuls, Àlex Terés, es mostra molt preocupat per la proliferació de projectes, tant de parcs de bateries com fotovoltaics, que s’estan presentant al municipi. És conscient que la proximitat amb la subestació de Sant Julià de Ramis els converteix en el blanc perfecte perquè vinguin grans empreses i fons d’inversió a presentar projectes que, des del seu punt de vista, poden «destrossar el municipi»: «Tothom és molt consicent que hi ha una mancança d’energies renovables, però el nostre municipi ja ha estat perjudicat per moltes infraestructures, i pensem que hi ha altres llocs on podrien anar aquest tipus de projectes», indica. Tot i això, se senten com «David davant Goliat». 

Fonts de la companyia, en declaracions de Crónica Global, apunten que consideren aquesta zona «nus estratègic» per la seva proximitat amb França i per al desenvolupament de futures infraestructures renovables a la zona.

El projecte sotmès a evauació ambiental, planteja una línia d'evacuació soterrada de mitjana tensió 30 kV des de Vilademuls fins a una subestació anomenada SET Gironès (pendent de construcció), situada ja molt a prop de la Subestació de Red Eléctrica a Sant Julià de Ramis, amb la que connectaria mitjançant una línia enterrada d'alta tensió de 220 kV.

Per això, ara fa unes setmanes, l’Ajuntament va aprovar una suspensió de llicències per regular la instal·lació de macroparcs fotovoltaics i camps de bateries a tot el terme municipal. L’objectiu del consistori és que, si s’ha d’acabar materialitzant algun d’aquests projectes perquè rep l’autorització del Ministeri o la Generalitat, ho faci a la zona que queda entre l’autopista i la Nacional, ja que és on tindria menys impacte visual. «No podem negar-nos a la instal·lació del 100% dels projectes, però hem de trobar les ubicacions amb menys impacte visual i que tinguin un menor impacte per als nostres veïns», assenyala. «L’espai aquest entre les carreteres ja està trinxat, i per això no tindria tant d’impacte visual», assenyala. 

I és que Terés es mostra preocupat per la proliferació de projectes al seu terme municipal. «Cada setmana ens assabentem d’una proposta nova, i hem de lluitar contra grans corporacions sense suport de ningú, ni tan sols de la Generalitat», assenyala l’alcalde. A més, lamenta que Vilademuls gaudeix de protecció per interès paisatgístic, fet que sovint ha posat traves al desenvolupament econòmic del poble, i ara en canvi tem que s’hi puguin instal·lar grans projectes que trixin el territori per a benefici de grans multinacionals.

Davant d’aquesta situació, però, Terés assegura que volen ser prudents i deixar-se assessorar bé, per tal d’evitar possibles demandes. Així doncs, han començat amb la suspensió de llicències, que s’allargarà durant un any, i posteriorment es farà aquesta modificació del POUM per intentar reubicar els projectes a la zona on es considera que pot causar menys impacte visual. Després de la modificació, la previsió és tornar a suspendre llicències fins que hi hagi l’aprovació definitiva per part de la comissió d’Urbanisme. 

Expansió a Europa

El Regne Unit s’ha convertit en un líder en aquest sector, ampliant significativament la seva capacitat de bateries a gran escala, posant en valor el paper de l’emmagatzematge de bateries en la infraestructura energètica. Un exemple notable es va produir quan una fallada del cable entre el Regne Unit i França va amenaçar de provocar una gran apagada. Les instal·lacions d’emmagatzematge de bateries van ser fonamentals per compensar la caiguda sobtada de la freqüència, destacant la seva importància per mantenir l’estabilitat de la xarxa.

No obstant això, la patronal del sector denunica l’expansió de l’emmagatzematge de bateries a Europa s’ha vist obstaculitzada pels reptes regulatoris i la manca d’una estratègia coherent. La inversió de la Unió Europea en tecnologies netes va assolir els 341.000 milions de dòlars l’any passat, i l’emmagatzematge d’energia va suposar 8.400 milions de dòlars. Malgrat això, el sector s’enfronta a obstacles com una legislació complexa, costos elevats i tràmits burocràtics, que han frenat el seu creixement.

Països com Alemanya han començat a abordar aquests problemes racionalitzant la normativa i fomentant el desenvolupament de l’emmagatzematge de bateries. Recentment Itàlia ha decidit assigna 17.700 milions d’euros per a més de 9 gigawatts de capacitat d’emmagatzematge.

Ajudes milionàries a Espanya

Tot i que encara hi ha pendents de resoldre algunes qüestions regulatòries, el govern espanyol veu amb bons ulls les plantes de bateries autònomes. 

L’estiu de l’any passat, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràficva llançar 280 milions d’euros en ajudes per a projectes innovadors d’emmagatzematge energètic que contribuissin a millorar l’estabilitat del sistema elèctric ia la seguretat de subministrament. D’aquesta quantitat, fins a 150 milions d’euros es destinen a l’emmagatzematge independent, l’anomenat, stand-alone, que és el que es promou a Vilademuls.

Aquestes subvencions, amb càrrec al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), s’orienten a convertir l’emmagatzematge en un pilar essencial de la transició ecològica i se sumen altres programes de suport a l’emmagatzematge darrere del comptador, a la hibridació amb instal·lacions de renovables oa experiències pioneres de R+D. Segons el ministeri, «permetran aportar flexibilitat a la generació renovable, contribuint a la seguretat, fiabilitat i qualitat del subministrament».

Segons la convocatòria d’ajudes, les ajudes màximes seran de 50 milions per expedient i entitat beneficiària a les convocatòries stand-alone.

Els projectes que rebin ajudes hauran d’estar executats abans del 30 de juny del 2026, segons les seves característiques específiques i prèvia autorització de la Comissió Europea.

El d’Abo Energy a les comarques de Girona, amb una potència de 50,9 MW és el més petits de tots. La majoria dels projectes es concentren a Andalusia (3) i Astúries (3). A Cantàbria també hi ha una iniciativa. A excepció del de Girona, tots els complexos de parcs autònoms de bateries tenen potències d’entre 100 i 200 MW.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ