El gruix de les queixes dels pagesos provenen de normes de la UE que els experts veuen “complex” canviar

Els pagesos catalans fan desenes de reivindicacions a les administracions per resoldre la crisi del sector, seguint l’estela de mobilitzacions que hi ha hagut en diversos països de la Unió Europea. Malgrat que cada estat té la seva singularitat, el camp és un sector força regulat des de Brussel·les i, per aquest motiu, diversos experts consultats per l’ACN avisen que el gruix de les queixes depenen de normatives europees que són “complexes” de modificar. Tot i que la Comissió ha frenat algunes iniciatives, com la reducció dels pesticides, la UE regula la PAC, el Quadern Digital o els tractats comercials. Al seu torn, l’Estat es pot ocupar de resoldre temes com la llei de la cadena alimentària i la Generalitat la gestió de la sequera.

En qualsevol cas, respondre a les demandes del sector agrari requereix coordinació entre les tres administracions -UE, Estat i Generalitat-. Els experts remarquen que "bona part" de les queixes de la pagesia tenen origen en les directrius europees i que els estats s'han de limitar a regular les normatives que els marquen des de Brussel·les. I canviar-ho des d’Europa és “complex”, segons expliquen. A més, en alguns casos hi ha “dubtes” de fins on arriben les competències de cada administració.  

La Política Agrària Comuna, l'origen de tot

Moltes de les reclamacions de la Plataforma Pagesa es remeten a la Política Agrària Comuna, coneguda com a PAC. Aquest sistema europeu té principalment dos objectius, garantir la renda de l'agricultor i uns preus raonables pel consumidor. La nova PAC, vigent des del 2023 i fins al 2027, es va actualitzar, en bona part, per donar resposta als compromisos mediambientals de la Unió Europea per combatre el canvi climàtic. Una posició que xoca frontalment amb pagesos i ramaders que exigeixen la derogació de l'Agenda 2030 i una "reducció" de les obligacions mediambientals. 

El doctor en Dret Agrari per la Universitat de Lleida i professor de la Universitat de Saragossa, Andrés Cosialls reconeix que la nova PAC "s'ha obert una mica perquè hi participin més els estats membres". Hi ha qüestions de la normativa europea que poden ser "ambigües", diu el professor, però en la gestió de dades, per exemple, es demanen "dades exhaustives, oportunes i fiables" i, per tant, els estats han de fer uns reglaments que responguin a la demanda europea. Cosialls assenyala que modificar la PAC és "complex". "Sí que hi ha algunes clàusules que et permeten modificar a mitjà termini per adaptar-se, però no es pot canviar de blanc a negre", afegeix. "La tramitació europea és molt farragosa, a més són períodes molt amplis", recorda el doctor en una entrevista amb l'ACN. 

En la mateixa línia, l'advocat especialitzat en dret agroalimentari, Julio Olano, assegura que els estats tenen "cert marge de regulació" de la norma, sobretot a l'hora d'establir sistemes de control o terminis, però coincideix en afirmar que tot s'ha de fer dins de les directrius que marca la UE, que, a més, sempre ha tingut la política agrària com un dels pilars. De fet, la PAC pel període 2023 – 2027 té un pressupost d'uns 336.000 milions d'euros, un terç del pressupost comunitari total.  

Olano també explica que la nova PAC és “molt recent”, de manera que les diferents administracions encara han de veure “com s’implementa” i l’aplicació real que té -a l'Estat, per exemple, el pla estratègic que fixa com s'adaptarà la PAC (PEPAC) es va aprovar fa menys de sis mesos, el passat 30 d’agost-. A més, l’advocat especialitzat en dret agrari recorda que en el món jurídic “sempre hi caben interpretacions”, que en molts casos han provocat que hi hagi “dubtes” de fins on arriben les competències de les administracions. En el cas del sector primari, detalla, això ha portat a “problemes” sobretot en qüestions relacionades amb el desenvolupament rural o el medi ambient.  

El Quadern Digital i l'excés de burocràcia

Una de les queixes principals del sector primari és l'excés de burocràcia. En aquest àmbit, la Generalitat ja ha mogut fitxa: ha anunciat que la finestreta única estarà en marxa a finals de març i s’ha compromès a recuperar les oficines comarcals. Actualment, els tràmits que afecten el sector estan repartits en catorze aplicacions i a finals de trimestre està previst que es puguin fer a través d'un portal únic, segons va avançar el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. 

Pel que fa al conjunt d'activitats de caràcter administratiu, agricultors i ramaders també reclamen simplificar el marc regulador del Quadern Digital i posposar la seva aplicació negociant el contingut. Es tracta d'un sistema que preveu que els productors hagin de registrar cada mes alguns moviments de manera electrònica, però des dels sindicats agrícoles han denunciat que gran part del sector pateix la bretxa digital i que encara no estan preparats. Aquesta nova eina havia d'entrar en vigor l'1 de juliol de 2023, però el Ministeri d'Agricultura va fer una pròrroga a l'1 de setembre de 2024. Els pagesos volen que comenci a funcionar el 2026, com marca la Comissió Europea. 

Al Quadern Digital, pagesos i ramaders hauran d'anotar qüestions com ara l'ús de fertilitzants, la comercialització de la collita o detalls sobre els sistemes de reg, entre altres. Tot i això, aquesta obligatorietat, de moment només afectaria grans explotacions (les que superin 30 hectàrees de terra de cultiu, 30 pastures permanents, 10 cultius permanents, més de 5 hectàrees de regadiu total o que disposin d'alguna parcel·la d'hivernacle). Això afectarà 16.000 explotacions de Catalunya, segons Unió de Pagesos. A més, les dades s'hauran d’introduir mensualment i la pagesia prefereix fer-ho anualment.  Cosialls denuncia que els pagesos, a banda d'agricultors, hagin de fer "d'informadors". "Aquesta feina no la tenen retribuïda", recorda. Per això, el professor de la Universitat de Saragossa aposta per una "autotutela" a través d'una declaració responsable, perquè després, amb les inspeccions, es puguin posar sancions si no se segueix la normativa. 

Dins la PAC, també hi ha els ecorègims. Són pagaments directes als agricultors que, voluntàriament, posin en pràctica accions mediambientals a la seva finca. Hi ha nou ecorègims segons el tipus d'explotació agrària i ramadera. "És cert que són voluntaris, però la subvenció que et queda si no fas això, és molt minsa", puntualitza Cosialls. De moment, la UE ha anunciat que flexibilitzarà la PAC i no serà obligatori implementar una zona de guaret en les produccions. Les tractorades també han portat la Comissió Europea a retirar la proposta de reduir a la meitat l’ús de pesticides de cara al 2030. La presidenta de l’executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, va defensar que la proposta necessita un enfocament “més madur” perquè s’ha convertit “en un símbol de polarització”.  

Fiscalització desigual fora la UE

La pagesia també és contraria a les polítiques d'importacions de productes agraris perquè consideren que és una competència deslleial, ja que fora de la Unió Europea la producció es fa amb mètodes més laxos. El Quadern Digital és "posar l'ull sobre l'agricultor", destaca Cosialls. En canvi, “tots els productes que venen de l'estranger, no tindran aquesta fiscalització que té l'agricultor o el ramader europeu", afegeix. Això pot repercutir en la qualitat, però també en el preu del producte, que acaba sent inferior per al consumidor. 

També cal tenir en compte que la producció alimentària a Europa té un "plus" de seguretat alimentària, comenta Cosialls. "Si un producte fitosanitari s'ha prohibit a Europa perquè no va bé per la salut dels consumidors, com es pot permetre l'entrada d'aliments als que s’aplica aquest tipus de fitosanitaris?", es pregunta el professor de la Universitat de Saragossa. Per aquest fet, per exemple, alguns països van oposar-se a l'aixecament del veto a Ucraïna per importar gra a causa de la guerra. Des del Parlament de Catalunya, el president Pere Aragonès advertia que calia "revisar" els tractats de comerç d'Europa amb tercers països. "Si tot ho fies a la producció de tercers països, perdràs sobirania alimentària", resumeix el doctor en dret agrari.  Regulació de preus 

El sector primari ha posat sobre la taula una llei de cadena alimentària, la norma que controla que no es venen productes per sota del preu de cost, en l'àmbit europeu. Actualment, n'hi ha una a l'estat espanyol, però Cosialls apunta que és "paper mullat" perquè no s'aplica "bé". Aquesta llei hauria d'ajudar a regular els preus i, sobretot, que el producte no perdés valor des que s'obté fins que es consumeix. És a dir, que no es pagui per sota dels costos de producció i es garanteixi un preu just. Per això, alguns agricultors reclamen uns preus públics pels aliments. De moment, el Ministeri d'Agricultura sí que publica un índex de referència de preus. 

Així mateix, els pagesos reclamen una actualització de preus dels productes frutícoles i hortícoles. Això correspon a diverses institucions, depenent del producte. Per exemple, la Llotja de Reus regula els preus dels ous, o la de Girona, el cabrit. 

Per la seva banda, Olano opina que la llei de cadena alimentària “no funciona ni funcionarà mai” tal com està plantejada actualment perquè pretén controlar el preu a què es venen els aliments en cada etapa. “Els pagesos necessiten normativa que millori la competitivitat, que aporti transparència al mercat i que sigui més proactiva, no només mesures de control”, diu l’advocat. “Controlar el mercat és molt complicat”, afegeix, tot indicant que a més la norma “tracta a tothom per igual”, sense distingir els petits dels grans productors. Ara bé, els pagesos reclamen més inspeccions i sancions als qui incompleixin la normativa i això és competència de la Generalitat.

La gestió de la sequera, en mans de la Generalitat

Una altra qüestió que en gran part està a la teulada de la Generalitat és la gestió de la sequera. Els pagesos demanen flexibilitzar les limitacions i, en aquest aspecte, el Govern ja s’ha compromès a indemnitzar fins al 80% els agricultors que han tingut pèrdues per restriccions i als ramaders els ha garantit un pla de xoc per a les explotacions que no tenen accés a aigua. Ara bé, Olano alerta que els temes relacionats amb la sequera són quelcom “delicat” perquè hi ha explotacions que es reguen amb aigua que procedeix de conques que no només controla l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Seria el cas, per exemple, de conreus que s’abasteixen del riu Ebre i que, per tant, ha de validar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que depèn del Ministeri.  

En mans del govern català també està el control de la fauna silvestre i les espècies cinegètiques. L'any passat, Acció Climàtica va declarar l'emergència cinegètica per la sobrepoblació de conills a la plana de Lleida i té previst fer-ho enguany de nou. També pel porc senglar a Girona. Aquestes situacions haurien de permetre agilitzar els procediments administratius per caçar i fer batudes, així com prioritzar la captura d'animals.  

Bonificar el dièsel i reconèixer el treball eventual

A banda de vetllar per la cadena alimentària, el govern espanyol pot posar fil a l'agulla a altres demandes del sector primari més menors com ara les que fan referència a bonificar el dièsel, o qüestions relacionades amb la contractació de treballadors i el benestar animal. Pel que fa al dièsel agrícola, el govern espanyol va subvencionar l'any passat en 20, 10 o 5 cèntims el litre, segons el trimestre de l'any, al·legant l'encariment de preus provocat per la guerra a Ucraïna. Una mesura, però, que no s'ha renovat aquest 2024.  

Pel que fa als treballadors, els pagesos volen que el Ministeri de Treball reconegui l'eventualitat del treball en el sector agrari, ja que hi ha moltes persones que fan de temporeres, segons el lloc on toqui recollir la collita. Actualment, els treballadors eventuals no poden accedir al subsidi d'atur. Els treballadors d'Extremadura i Andalusia sí que tenen reconegut un subsidi agrari.  Els ramaders també demanen revisar la normativa de benestar animal. Aquest àmbit és competència de l'Estat, tot i que el transport d'animals està regulat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Finalment, els pagesos també reclamen incorporar recursos a les escoles per donar prestigi a la pagesia, mesura que pot impulsar la Generalitat a través del Departament d’Educació.