La Balera, punt final d’una botiga centenària

Fundada el 1921 per Lluís Puig i Maria Lafont, tanca una llarga etapa de servei a la comarca

Imatge de La Balera als anys 50 del segle passat, a la Rambla de Figueres

Imatge de La Balera als anys 50 del segle passat, a la Rambla de Figueres / ARXIU FAMILIAR

Maria Vidal Puig*

Durant més de cent anys, La Balera ha format part del teixit comercial de Figueres de caràcter familiar. La seva propietària, Maria Vidal Puig, escriu en primera persona per anunciar el tancament.

L’any 1921 va néixer la meva mare, la Palmira Puig, i amb el naixement d’aquesta segona filla, va ser el moment que els meus avis, en Lluís Puig i la Maria Lafont, venedors ambulants, van decidir que havia arribat l’hora d’obrir una botiga. Comptaven amb la clientela que tenien per tota la comarca de l’Alt Empordà. També eren coneguts perquè la meva besàvia, es dedicava a anar a les cases pairals per fer els aixovars de les pubilles.

A l’hora de trobar el nom de l’establiment, van pensa en La Balera perquè eren coneguts com «els veleros», per les veles de la tartana quan arribaven als pobles. Els primers anys, la botiga estava en un local al començament del carrer Nou de Figueres. Aviat es va quedar petit i el 1934 van decidir traslladar-se a la Rambla, on la majoria de vosaltres ens recordeu. El canvi els espantava perquè molts clients consideraven que per anar a comprar a la Rambla s’haurien de mudar. És en aquella època que el meu pare, Joan Vidal, fill de Cassà de la Selva, va venir a treballar a la botiga. Havia estat fent l’aprenentatge de dependent a Barcelona, això volia dir que havia passat quatre anys vivint a la mateixa botiga i dormint sobre el taulell.

Sindicat de dependents

Durant la seva estada a Barcelona, va participar molt activament en el sindicat de dependents (CADCI), molt actiu en aquella època, per aconseguir drets laborals. Vaig viure la seva felicitat quan, als anys setanta, totes les botigues de Figueres es van posar d’acord per tancar els dilluns al matí. Va morir el 1989. Sovint penso que li costaria molt d’entendre la majoria de les circumstàncies i fets en el món del comerç que ara s’assumeixen com a progrés.

És evident que durant aquest segle de vida de la botiga familiar hi ha hagut moments, tant col·lectivament com personalment, molt difícils i d’altres de molt agradables. Però ara, que s’acosta l’hora del tancament per jubilació, per damunt de tot sobresurt l’agraïment per una clientela que ens heu sigut fidels tots aquests anys. Amb molts dels nostres clients hem anat creixent junts, compartint en moltes ocasions vides i confidències.

Durant aquests últims mesos, que he anat comentant el tancament amb tots vosaltres, disculpeu-me els que me n’he oblidat, les vostres reaccions i comentaris m’han fet sentir una privilegiada per poder tancar un cicle de tres generacions d’una manera tan bonica. Moltes gràcies també els que en un moment o altre heu treballat a La Balera, tots plegats crec que hem intentat fer-ho el millor possible.

Final al carrer Pep Ventura

Ara fa vint-i-cinc anys que soc a l’actual local al carrer Pep Ventura i, des d’aquí, des d’aquests taulells de la botiga, que formen part de la meva vida, que han vist créixer els meus fills, néixer els meus nets i morir persones molt estimades, sempre he rebut paraules d’acompanyament per part vostre. És per tot això que només us puc dir Moltes gràcies!

*(Maria Vidal Puig és l’actual propietària de La Balera)