El Banc Central Europeu (BCE) ha anunciat aquest dijous una nova pujada de 0,75 punts dels tipus d'interès per continuar fent front a la inflació, que durant el mes de setembre va registrar una taxa rècord del 9,9% a l'eurozona. D'aquesta manera, el tipus d'interès bàsic passa a situar-se en el 2%, el més alt des del gener de 2009. Per altra banda, el tipus per als préstecs immediats passa al 2,25% i el tipus per dipositar diners al banc central a l'1,5%. L'increment de 0,75 punts és el mateix que el consell de govern del BCE va acordar en la darrera reunió del setembre passat, una decisió que fins llavors no havia tingut precedents, ja que l'organisme mai havia apujat els tipus de forma tan intensa.

Els canvis es faran efectius a partir del pròxim 2 de novembre, segons ha informat el BCE aquest dijous en un comunicat. Alhora, l'organisme presidit per Christine Lagarde reitera que preveu continuar increment els tipus d'interès per assegurar que la taxa d'inflació se situï al voltant del 2% a mitjà termini.

Malgrat els canvis en la política monetària –el tipus bàsic s'ha incrementat del 0% al 2% en tan sols tres mesos-, l'organisme apunta que la inflació encara és "excessivament elevada" i assegura que es mantindrà per sobre l'objectiu "durant un període de temps prolongat".

En aquest sentit, el BCE insisteix que el consell de govern està preparat per ajustar "tots els seus instruments" per estabilitzar l'alça de preus.

Ajustos en els tipus aplicables al TLTRO

A banda de la pujada dels tipus d'interès, el Banc Central Europeu també ha anunciat nous ajustos en els tipus aplicables en les operacions de refinançament a llarg termini (TLTRO, per les seves sigles en anglès), una sèrie d'actuacions que es basen a oferir finançament als bancs en condicions favorables per estimular la demanda de crèdit.

En el comunicat emès aquest dijous, el BCE reconeix que aquest instrument va ser molt útil per contrarestar els riscos vinculats a l'estabilitat de preus durant la fase més aguda de la crisi de la covid-19. No obstant això, davant "l'inesperat i extraordinari increment de la inflació", l'entitat considera que "és necessari tornar-lo a calibrar perquè sigui coherent amb el procés de normalització de la política monetària".

Més enllà d'aquest instrument, el consell de govern preveu continuar reinvertint els valors adquirits en el marc del programa de compra d'actius (APP) i del programa de comptes d'emergència davant la pandèmia (PEPP) per mantenir "unes condicions de liquiditat i una orientació adequada de la política monetària".

Tambors de recessió

L'activitat econòmica pateix les conseqüències de la inflació i l'alça de tipus. Encara que l'atur de l'eurozona està en mínims (6,6% a l'agost) i el PIB continua creixent (0,8% en el segon trimestre enfront de l'anterior), alguns indicadors avançats d'activitat de diferents sectors econòmics apunten cap a una contracció. En les seves previsions de juliol, el BCE va calcular que l'economia de la zona euro creixeria un 2,8% enguany, un 2,1% el pròxim i en 2024, però al setembre va estimar un 3,1%, 0,9% i 1,9%, respectivament.

I això en l'escenari central. En el negatiu (que inclou un tall total del subministrament de gas rus i d'altres proveïdors i racionaments en el consum energètic), el PIB entraria en recessió l'any que ve (2,8%, -0,9% i 1,9%).