Entre el clic amb el qual comprem i el moment en el qual el paquet surt de la nau logística no han de passar més de dues hores: amb aquest objectiu van i vénen 6.000 robots («drivers», en l’argot d’Amazon) i al seu so ballen uns 3.000 empleats humans (associats, segons el mateix argot), preparats per passar vuit hores a tota pastilla. Així és per dins el centre d’Amazon al Prat de Llobregat, situat en una posició estratègica, a pocs quilòmetres de l’Aeroport i del Port de Barcelona i amb ràpida connexió amb la Ronda Litoral i la Gran Via: aquí es gestionen més d’1 milió de productes durant les 24 hores del dia. En una superfície neta de 63.000 metres quadrats (la parcel·la sencera ocupa 200.000), dividits en tres plantes, aquest és el centre logístic més gran d’Espanya amb el qual compta el gegant del comerç electrònic. Amb la mateixa filosofia, però amb dimensions mes reduïdes, aviat obrirà les portes el centre logístic d’El Far, tot i que la multinacional encara no ha anunciat la data de posada en funcionament.
Amazon compta amb una quarantena de centres de treball a Espanya, si bé només 9 són de «primera milla», entre ells el del Prat, que és amb diferència el de major grandària: aquí es reben i emmagatzemen els productes dels fabricants i s’envien després a altres plantes per al lliurament al client.
La multinacional nord-americana empra 18.000 persones a Espanya, 14.000 dedicades a operacions logístiques. D’aquest total, 7.000 treballen a Catalunya, 3.000 d’elles al centre del Prat. L’objectiu és assolir una plantilla de 25.000 persones el 2025.
Amb tot, Amazon no s’encarrega del lliurament a domicili, una tasca -la de l’«última milla»- que deixa en mans de grans firmes com Seur, UPS o DHL, d’empreses de menor grandària o d’autònoms. Des de la firma asseguren no saber quantificar quants repartidors treballen de forma indirecta per Amazon.
Segons dades de l’empresa, el 38% de la plantilla és menor de 30 anys, el percentatge de dones se situa en el 36% i els treballadors procedeixen de 100 països diferents (65 en el cas del Prat): la primera nacionalitat és l’espanyola i la segona, la veneçolana.
El salari base se situa en els 1.700 euros mensuals bruts (en 14 pagues), si bé no existeix un conveni d’empresa i es pren com a base el sectorial segons província.
Des d’Amazon afirmen que la reforma laboral no li ha generat un gran impacte, perquè des del 2020 ha optat per abandonar progressivament les empreses de treball temporal i va començar a sumar fixos-discontinus: en el punt de màxima demanda, fins al 13 % de la plantilla arribava a ser temporal.
També asseguren mantenir una «relació constant» amb els 15 comitès d’empresa constituïts a Espanya, alguna cosa que subratllen després que ONG com Amnistia Internacional hagin acusat l’empresa de llançar «campanyes antisindicals» a Estats Units.
La planta del Prat té dues funcions principals, que són emmagatzemar el producte rebut i preparar productes per als enviaments, i a això es dediquen durant 24 hores 6.000 robots («drivers») i 3.000 humans («associats»).
Els «drivers» s’assemblen a aquests robots que netegen terres, però es mouen a major velocitat, pesen bastant més (135 quilos cadascun) i poden moure les 53.000 prestatgeries del centre amb fins a 1.500 quilos de productes cadascuna. Es tracta de màquines autònomes: mitjançant càmeres i sensors eviten xocar unes contra altres... encara que no sempre ho aconsegueixen. En el moment de la visita hi havia uns 700 robots actius, supervisats per quatre tècnics humans.
Juny no és l’època de major demanda i ara es gestionen 25.000 paquets per hora; l’activitat en dates assenyalades pot ascendir fins als 60.000 paquets per hora.
Els «drivers» s’encarreguen d’apropar les prestatgeries fins als humans, els qui s’encarreguen de tasques com emmagatzemar els productes, repartir-los en caixes -de màxim 15 quilos cadascuna- i, en última instància, empaquetar-los. Són accions que els treballadors completen en pocs segons: en determinades àrees fins i tot hi ha cronòmetres que indiquen quant triga l’empleat a col·locar l’objecte on correspon, encara que l’empresa assegura que no usa aquesta informació per premiar o castigar la plantilla.
Enmig de l’enrenou, vuit grans pantalles analitzen com està rendint la planta mitjançant vídeos transmesos en directe, gràfics de colors i taules que ho supervisen tot: una d’elles assenyala que entre 7 i 9 persones han de classificar 300 productes per hora, una càrrega de treball preestablerta per un algorisme.
Els responsables d’Amazon afirmen que els treballadors van variant de funció, fins i tot en un mateix dia. Això, argumenten, ajuda a no repetir sempre els mateixos moviments i a minimitzar així lesions. Un ràpid cop d’ull a l’activitat física que requereix aquest treball, en qualsevol cas, ajuda a explicar la joventut de la plantilla.
Tot l’anterior s’amaneix amb un soroll ensordidor -es faciliten taps per a les oïdes- i una cultura corporativa que a priori busca la complicitat de l’empleat.
A l’entrada, un missatge en anglès afirma que fer història és a l’abast de la mà: «Work hard, have fun, make history» (Treballa dur, diverteix-te, fes història).
Les parets de les sales de reunions repeteixen «principis de lideratge» com «insistir en els més alts estàndards» o «obsessió pel client». En els passadissos hi ha cartells que anuncien una festa d’estiu exclusiva per als treballadors. I davant els urinaris una paleta de colors t’anima a revisar el color de l’orina per assegurar-te que estàs ben hidratat.
