Entrevista | NÚRIA LÓPEZ-BIGAS BIÒLOGA

«Les dones científiques que liderem grups som minoria»

NuriaLopez Bigas

NuriaLopez Bigas

Anna Costa

La trajectòria investigadora de Núria López-Bigas ha contribuït a la creació de nous mètodes bioinformàtics per a l’estudi del genoma del càncer. Doctora en Biologia i experta en Genètica Mèdica i en Biologia Computacional i Bioinformàtica, és investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), Cap de Laboratori de Genòmica Biomèdia a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona i professora associada a la UPF. Va néixer a Monistrol de Montserrat i viu a Manresa, ciutat que l’ha reconeguda amb el Premi Rosa Argelaguet i Isanta. 

Vostè compara els genomes de tumors?

Sí. Quan a un pacient se li diagnostica un tumor, en alguns casos, se li fa una biòpsia per obtenir una mostra de cèl·lules, extreure l’ADN i seqüenciar-ho, que vol dir llegir tota la seqüència del genoma d’aquestes cèl·lules tumorals. Això ens permet identificar mutacions del tumor. Un cop les identifiquem en trobem milers, cada cèl·lula té milers de mutacions que s’acumulen durant tota la vida. I algunes causen el càncer. Nosaltres el què fem és identificar quines són les causants del càncer mitjançant anàlisis de bioinformàtica comparant les mutacions de milers de tumors. Desenvolupem algoritmes basats en conceptes biològics per identificar patrons de mutacions que ens indiquen on estan les causants del càncer.

En el seu sector, les dones estan infrarepresentades?

Depèn del nivell. A la carrera universitària de Biologia hi ha més noies que nois, però a mida que anem avançant en formació i en l’àmbit laboral la situació es reverteix, sobretot si parlem de càrrecs de responsabilitat. Si ens fixem en dones que liderem un grup, som minoria. De cop i volta, el nombre d’homes és més notori que el de dones. Això passa en molts àmbits i en la ciència també. A l’Institut de Recerca Biomèdica som 5 dones d’un total de 28 investigadors, caps de grup. Però quan jo vaig entrar-hi només n’hi havia una, jo era la segona, per tant de mica en mica va millorant la situació, malgrat encara hi ha molta diferència. 

No està equilibrada la presència de dones en les professions STEM. A què atribueix aquesta realitat?

Hi ha un biaix inconscient de valorar més positivament els homes. La capacitat dels homes i de les dones és la mateixa, però la percepció d’aquesta capacitat està influencia per l’educació que hem rebut i pel context social.

“És molt important que la gent entengui la feina que fem els científics i l’afectació que té a la societat”

A les carreres universitàries de ciències i tecnologies, les noies van guanyant presència però encara costa motivar-les. Es bo que es puguin emmirallar en dones com vostè, que contribueix en la investigació, divulgació i docència en l’àmbit de les ciències. Què cal per ser un bon científic?

Curiositat i ganes d’aprendre. Per la tasca que fem els científics cal fer-nos moltes preguntes i descobrir coses noves. D’altra banda, cal destacar que és una feina col·laborativa i internacional. No ens hem d’imaginar un científic treballant sol; aquesta és la imatge de la ciència de fa molts anys, però jo per exemple treballo amb un equip de vint persones. I col·laborem amb gent d’altres països, parlem amb molts d’altres investigadors i fem projectes conjuntament. Intentem avançar el coneixement per a tothom. En el nostre cas ho fem des d’aquí. I estic molt orgullosa de fer recerca al més alt nivell des de Catalunya.

La seva feina és, en molts casos, desconeguda. I en canvi, és clau oi?

És molt important que es parli de ciència als mitjans. Amb la covid potser ha estat tothom més conscient de la importància de la ciència i veure que afecta la nostra vida diària, en aquest cas amb el desenvolupament de la vacuna, amb els models matemàtics de l’evolució de la pandèmia que han ajudat a prendre decisions... És molt important que la gent entengui la feina que fem els científics i l’afectació que té a la societat. En el meu cas, investigo el càncer, una malaltia que tots coneixem o ens ha tocat de prop. 

Per la seva trajectòria, ha rebut el premi Rosa Argelaguet i Isanta, que es va crear l’any passat per reconèixer, promocionar i sensibilitzar el paper de les dones que han contribuït activament en activitats d’investigació, divulgació o docència en l’àmbit de les ciències. Què representa per a vostè?

Per mi és un reconeixement molt important, i el fet de venir de la meva ciutat el fa molt especial. És important que l’any passat es creés un premi com aquest perquè dona la oportunitat que es parli una mica més de ciència. I el fet que reconegui a una dona científica, ajuda a anar superant el biaix de gènere.