Fàtima Bosch (1957, Figueres) va estudiar farmàcia i es va doctorar en bioquímica i biologia molecular per la Universitat Autònoma de Barcelona, el mateix centre d'estudis on a dia d'avui lidera un equip d'investigació en el qual intenten entendre malalties i curar-les.
A què es dedica, l'equip de recerca de la UAB?
Ens dediquem a emprendre estudis que portin a desenvolupar nous tractaments i teràpies gèniques. Fem servir gens per curar malalties metabòliques, tant les que són d'alta prevalença -com és el cas de la diabetis, que estem treballant des dels inicis- com també les malalties rares. Aquest últim grup es tracta de malalties metabòliques greus, sobretot per als nens, ja que són mortals. Val a dir que en aquesta línia ja tenim quatre tractaments a punt per ser aplicats, i amb un d'ells ja estem fent assaigs clínics amb nens. Vam començar provant els resultats en ratolins, i ara el tractament ja es testa en humans. Això ha estat un camí molt llarg, i ens fa molt feliços haver pogut arribar fins a aquest punt.
I pel que fa a la diabetis, en quin punt esteu?
També hi estem treballant, tot i que la veritat és que és més complicat que els altres àmbits que tractem. En el cas de les malalties rares, de moment no hi ha tractaments. En el cas de la diabetis, sí que n'hi ha, i el que intentem nosaltres és, precisament, millorar-los. A dia d'avui tenim unes aproximacions que volem portar a la clínica relativament aviat. És un procés molt llarg, però en uns tres anys podríem tractar amb pacients ja directament.
Com es fa per coordinar un equip tan gran?
En començar no me'n vaig adonar, de la volada que agafaria aquest grup. Primer érem dues persones, després cinc, i així vam anar creixent fins a convertir-nos en el que som ara: un grup molt gran format per quaranta persones. Tenim molts projectes arrancats, i aquests últims anys hem tingut finançament per fer-los. Això d'aconseguir fons és una lluita dura però necessària ja que econòmicament mantenir un equip d'aquestes característiques és complicat. Ens han ajudat molt les col·laboracions amb la indústria, els projectes europeus i els del ministeri, entre d'altres. De moment, tenim finançament per a dos anys, i esperem renovar-lo per poder seguir investigant.
Com s'ha sentit en ser mereixedora d'aquest premi?
En línies generals, que la teva terra et reconegui no és gaire freqüent. Per sort, però, a mi a casa m'han reconegut més d'una vegada. El novembre de 2017 l'institut Ramon Muntaner de Figueres, on vaig estudiar, em va atorgar el tercer premi Ramon Muntaner per la trajectòria científica. A aquell, ara se li suma aquest eWoman. Jo l'Empordà me l'estimo molt, i vinc quasi cada cap de setmana a veure els meus pares a Espolla, i em fa moltíssima il·lusió que aquesta terra es recordi de mi.
