Figueres acollirà unes jornades per reflexionar sobre els valors econòmics i socials que té la pedra seca. L’acte La pedra seca com a motor de desenvolupament econòmic i social se celebrarà a l’Auditori del Convent dels Caputxins, els dies 28 i 29 de setembre, organitzat per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral (ADRINOC) i el Parc Natural Regional del Pirineu Català.
Les ponències, taules rodones i activitats relacionades amb el tema serviran per radiografiar la situació de la pedra seca al nostre país, i les potencialitats que té a l’hora de convertir-se en un element estratègic pel desenvolupament rural. Un dels plats forts d’aquesta programació serà en una de les últimes sessions, quan es podrà conèixer de primera mà l’experiència de la Federació Francesa dels Professionals de la Pedra Seca. «Abans de la taula final, Yannick Lasica presentarà els resultats d’un estudi de mercat molt interessant que s’ha fet a França en relació amb les potencialitats que té la pedra seca» explica Maite Oliva, la coordinadora tècnica del programa.
Les jornades parteixen dels continguts de l’estudi realitzat per ADRINOC, sota el mateix títol i que serà presentada durant les jornades. Recull setze experiències de diferents sectors, dimensions i professionals que utilitzen la pedra seca com a element estructural per generar desenvolupament econòmic o social.
El dinamisme que té la pedra seca serà tractat per diversos experts a través de diverses qüestions: des de la recuperació de l’antic ofici de marger fins a la seva reinterpretació i aplicació a noves construccions; des de la viticultura fins a nous models de comercialització turística; des de la creació d’espais d’interpretació o itineraris fins a la gestió de grans espais naturals, entre altres. Maite Oliva assegura que «en l’àmbit de Catalunya, fins ara no s’ha tractat el tema de la pedra seca com a motor de desenvolupament econòmic».
Quatre blocs
Les ponències i taules rodones del programa estan dividides en quatre blocs temàtics: el sector vitivinícola i oleícola, el turisme actiu i de natura, l’ofici de marger al segle XXI i l’articulació de territoris de pedra seca. Tots ells tindran ponents provinents de Catalunya, Balears, França i Itàlia per tal d’apropar-se, revisar i analitzar el sector de la pedra seca.
El celler Espelt explicarà com utilitza la pedra seca a les vinyes
El Celler Espelt de Vilajuïga tindrà un paper destacat en les jornades de la pedra seca. El pròxim divendres dia 28 de setembre, els professionals del sector vitivinícola duran a terme una conferència a dos quarts de dotze per parlar de la recuperació de terrasses de vinya.
La protagonista serà l’aplicació que han trobat a la pedra seca en el context de les vinyes. En les 172 hectàrees de terreny que tenen a la zona del Mas Marés, a la carretera que va cap a Jóncols, han recuperat feixes utilitzant la pedra seca. «Hem recuperat el paisatge agrícola tradicional, i la veritat és que sense la utilització de la pedra seca no tindríem tan bons resultats», explica Anna Espelt, la propietària i directora del celler Espelt.
La incorporació de parets fetes de pedra seca és un factor molt positiu en el context de les vinyes per diversos motius. El primer té molt a veure amb la pluja que cau a l’Alt Empordà, que es caracteritza per la seva torrencialitat. La incorporació de l’element de la pedra en les vinyes permet que el sòl no s’erosioni tant i que, per tant, pugui gestionar millor el recurs natural de l’aigua de la pluja.
El segon motiu té a veure amb l’objectiu que té el Parc Natural de Cap de Creus de mantenir el paisatge. Aquestes parets serveixen de tallafocs en un terreny amb pendent en què, si no hi fossin, cap altre element ajudaria a apagar les flames en cas d’incendi.
«Creiem que ho havíem de fer d’aquesta manera. En explicar-ho a la gent, hem vist que és un tema que suscita molt d’interès», explica Espelt. En la ponència també s’explicarà com s’han recuperat sis cabanes de pedra seca, en l’àmbit de l’arquitectura rural, i els esforços que fa el celler per incrementar la biodiversitat de l’entorn i mantenir les espècies endèmiques.
