La Comissió Europea ha proposat aquest dimecres que la UE pugui forçar als països en crisi a demanar assistència financera amb l'objectiu d'evitar un agreujament de la situació i un augment dels costos del rescat. Quan es consideri que la situació financera d'un país posa en risc al conjunt de l'eurozona, les noves regles permetran a Brussel·les aconsellar a l'Estat en qüestió que demani assistència financera.
Encara que es tracti només d'una recomanació, en la pràctica la reacció dels mercats obligarà el país a buscar ajuda.
El comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, ha explicat en roda de premsa que l'experiència de Grècia, Portugal i Irlanda demostra que "un Estat membre normalment vol evitar un programa (de rescat) fins a l'últim moment".
"Això ha provocat que la situació empitjori significativament mentrestant per al país afectat i per al conjunt de l'eurozona, i ha augmentat els costos per altres Estats membres i incrementat les necessitats de finançament també", ha ressaltat Rehn.
Les noves regles, que han de ser aprovades pels governs i l'Eurocambra, permetran que la UE plantegi canvis als pressupostos dels països amb dèficit excessiu quan detecti desviacions en els objectius d'ajustament fiscal.
En tot cas, l'última paraula per aprovar els comptes públics la seguiran tenint els parlaments nacionals perquè el contrari exigiria una reforma del Tractat. "Amb les noves regles, els pressupostos nacionals els prepararan per descomptat els governs i els votaran els parlaments nacionals", ha dit el president de l'Executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, en roda de premsa.
No obstant això, Alemanya, Països Baixos o Finlàndia ja han demanat anar molt més lluny i fer un canvi en els Tractats perquè la UE pugui intervenir directament en els pressupostos nacionals dels països incomplidors, que perdrien així el control dels seus comptes públics.
La legislació permetrà a la Comissió i al Consell examinar els esborranys dels pressupostos nacionals i adoptar una opinió sobre ells abans que siguin aprovats pels parlaments nacionals.
Si un país presenta un pressupost que no és compatible amb les regles comunes, la UE podrà demanar una segona lectura del Parlament i també esmenes al llarg de l'exercici si es detecten desviacions respecte als objectius. Els països amb més problemes quedaran sotmesos a una vigilància reforçada de Brussel·les.
En l'actualitat, aquest tipus de supervisió només s'usa amb els països rescatats: Grècia, Portugal i Irlanda. Anticipant l'entrada en vigor de la nova legislació, Itàlia ha acceptat ja sotmetre a la vigilància de la UE i del Fons Monetari Internacional (FMI), encara que no està rebent assistència financera.
La norma exigeix ??a més que tots els països introdueixin, preferentment en la seva Constitució com ha fet l'Estat espanyol, límits al dèficit i el deute. A més, obliga a basar els pressupostos en previsions econòmiques elaborades per entitats independents.
