Marta Fàbregas dignifica la imatge de dones invisibles i deixades al marge en una exposició a Figueres

Marta Fàbregas (Barcelona, 1974) s’autodefineix com a «artista i activista». En aprofundir-hi diu que «és fotògrafa, perquè és la seva formació i artista perquè és el meu canal de comunicació i expressió». Ho amplia amb «feminista perquè és allò que em motiva, m’inspira i forma part del meu propòsit de vida i, finalment, activista perquè considero que sense acció no hi ha transformació ni canvi». A través de la seva obra, que s’exhibeix fins al 13 d’abril a la galeria El Claustre de Figueres, Marta Fàbregas fusiona totes aquestes mirades que són ella i que l’ajuden a materialitzar un compromís envers les dones que la societat ha convertit en invisibles i que, ella, posa en el centre. Val a dir que aquesta no és la primera exposició que fa a Figueres, ja que anteriorment havia participat en col·lectives, però sí la primera individual.

Durant molts anys, Marta Fàbregas, es va dedicar a desenvolupar «la part industrial» de la fotografia, «compaginant-ho amb projectes artístics», a través de l’estudi La Fotogràfica creat amb el seu marit, Marc Vidal, també fotògraf. Fa uns deu anys, uns canvis personals, van dur Fàbregas a replantejar la seva vida: «Va sorgir la necessitat de fer alguna cosa que realment m’omplís i donés sentit a la meva existència». Ho va trobar en l’art que, diu, «em va salvar».

En aquest viatge creatiu, esperonat per la voluntat de connectar «dues ànimes, la de l’observador i la de l’artista», la dona és vital. Així neix la col·lecció Colonitzades que ja compta amb més d’un centenar de peces que ens parlen de «com les dones hem estat colonitzades i ens hem deixat colonitzar» al llarg del temps. Ho fa a partir de fotografies antigues de precioses dones del segle XIX que foren reproduïdes en postals de mons exòtics. Totes, admet l’artista, han estat dones que han passat molt desapercebudes, però «elles ens han ajudat a construir les dones que som ara». Amb l’afany de dignificar-les, l’artista les localitza en arxius, museus o mercats d’antiquaris i les treballa amb les tècniques del transfer a paper aquarel·la o lli natural o del collage, estil patchwork. «És com un descompondre i tornar a compondre». Colonitzades no és l’única sèrie. En té altres com El jardí de les Hesperides, Kairos o Perfectes Imperfectes. Destaca Immaculades que parteix d’imatges de dones algerianes que eren fotografiaven per prostituir-les. Fàbregas les recupera i n’enquadra només el bust. «És com tornar-les a cosificar, però amb la idea de dignificar-les amb el propi cos».

L’art i «la voluntat de compartir» ha dut a Marta Fàbregas a mons inesperats com el de les dones internes a presons catalanes. Ho ha fet amb la Fundació SETBA, una entitat sense ànim de lucre que treballa «per la transformació social a través de la cultura». Així, ha impartit i imparteix classes de fotografia a centres penitenciaris. També amb persones amb discapacitat psíquica o a grups amb risc d’exclusió social. «Intento aportar el meu gra de sorra sent activa amb allò que crec perquè arribi més lluny el missatge», diu.

Un dels resultats és el projecte Traspassant l’Objectiu fet a presons com Brians 1, Wadras o Ponent. Iniciat el 2020 i amb nou edicions fetes, Fàbregas diu «ha agafat una dimensió brutal» amb un llibre i una exposició al Palau Robert, entre altres derivades. «A mi m’ha canviat la perspectiva i aquest contrast m’enriqueix». L’artista explica que les dones internes a les presons són només un 6% de la població global. «De les cinc presons a Catalunya, quatre són d’homes i només una de dones; i elles estan sempre en mòduls de dones dins de presons d’homes». Això, repercuteix «en condicions pitjors, no estan separades i el nivell d’oferta formativa és molt inferior al dels homes». Els tallers que ella planteja són de fotografia de retrat que es converteixen «en un viatge metafòric fora de la presó a la recerca de les muses, dones que ens inspiren i que, en el fons, són elles mateixes». L’objectiu final és «empoderar, dignificar i visibilitzar el col·lectiu» perquè, assegura, «elles també tenen dret a una nova oportunitat». Recorda que un 85% de les dones a la presó han sofert violència de gènere. Els resultats dels tallers són molt bons: «Aquestes dones tenien l’autoestima molt baixa i amb el treball comencen a veure’s molt millor». Marta Fàbregas desvincula aquest treball creatiu de «l’art teràpia o la fotografia terapèutica; nosaltres donem coneixements i arran de l’acte fotogràfic sorgeixen nous vincles, noves maneres de veure a l’altra i, al final, arriba una reconciliació amb elles mateixes».

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ