Darnius indaga en el passat de la indústria surera local rodant un documental

Era l’any 1975 quan, a Darnius, tancava portes la darrera fàbrica taperosurera del poble, Can Barris. Amb ella també es posava fi a una activitat econòmica que tenia les seves arrels al segle XVIII i que havia portat treball i esperança a tota la gent que en vivia en aquests pobles de muntanya. I no era poca perquè consta que abans de la Guerra Civil Espanyol a Darnius hi vivien 1.200 persones, tres vegades més que ara. Malgrat restar en la memòria, sobretot d’aquells que ho van viure en primera persona, i copsar-ne les petjades en elements arquitectònics del poble com patis o porxades o en el mateix paisatge, un tel d’oblit ho va cobrir tot, fins ara, quan l’Ajuntament ha apostat per tirar endavant un documental històric que rememori aquell passat, el d’una indústria surera que va marcar l’existència de tot un poble.

Pau Llosa és llicenciat en Ciències Polítiques i Periodisme i ara també el coordinador d’aquest projecte que comença a rodar-se el mes d’abril i es preveu estrenar l’any vinent. A parer seu és molt interessant fer-ho ara «perquè moltes persones que hi van treballar encara tenen la memòria clara i ho poden explicar a les noves generacions». No amaga que també se’ls va incrementar l’interès amb l’estrena de la reconeguda pel·lícula Suro de Mikel Gurrea al teatre del poble, l’any passat, un film ideat i en bona part gravat a Darnius.

Un altre dels tresors, que esdevindrà la base del treball, és la investigació realitzada per l’historiador Pere Perxès els darrers anys, durant els quals s’ha submergit en els arxius locals desvetllant dades i informacions desconegudes. Perxès, que també està preparant un llibre, disposa d’un ingent arxiu de fotografies, bona part de les quals són inèdites, ja que es nodreixen de la pròpia família que també es va dedicar a aquesta indústria. En les imatges es pot copsar les diferents cases i fàbriques en les quals «es veu a la gent vestida d’època, treballant al bosc, fabricant els taps...». Molta d’aquesta activitat es feia dins de les cases, d’una manera «molt domèstica i rudimentària», i al llarg de tot l’any, ja que l’extracció del suro es concentrava en unes poques setmanes d’estiu. Actualment, a Darnius es continua fent la lleva, tal com mostrava el film Suro, però la manipulació del producte ja no es fa al poble.

En l’elaboració d’aquest documental s’implica la productora audiovisual barcelonina Waaau per la part més tècnica i, a més, ha rebut el suport de diferents entitats vinculades a la promoció de la història i la indústria de la comarca. Per fer-lo més inclusiu, l’Ajuntament ha dut a terme una crida entre els veïns que disposin d’informació o preservin documents o imatges en alguns dels calaixos de casa. També a tothom qui vulgui afegir-se al projecte, ja que, assegura Pau Llosa, «això és una cosa participativa». El que sí es farà, d’entrada, és entrevistar els pocs que treballadors que queden i, a més, per donar context a la història, s’inclourà l’opinió d’experts en la temàtica.

Paisatge característic

Pau Llosa reconeix que aquest documental esdevindrà «un llegat que perdurarà i servirà per posar en valor el que tenim, aquest paisatge característic que existeix a pocs llocs del món, amb aquest arbre molt especial del Mediterrani». El projecte, a més, recordarà a tota la gent de Darnius que durant dècades va tirar endavant aquesta activitat, a l’inici, d’una manera totalment artesanal, treballant el suro a mà. Es deia que un bon taper, per guanyar-se la vida, havia de fer entre 1.000 i 1.500 taps al dia. El procés, no s’amaga, era complex. Es comprava la matèria primera acabada de sortir del bosc, la bullien, la premsaven i els tapers, la tallaven, donant-li la forma més convenient. Com tot, el procés es va anar mecanitzant, eliminant personal, introduint nova maquinària que va agilitzar el treball.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint