La de diumenge passat no era la primera vegada que Lolita Flores, en el seu vessant d'actriu, trepitjava el Teatre Municipal El Jardí de Figueres. Fa uns anys, com ella ho va recordar amb molt d'afecte just en acabar la representació, va visitar aquest mateix escenari encarnant, aleshores, el paper de la Colometa, en castellà, de la magna obra La plaça del diamant de Mercè Rodoreda. En aquella ocasió, l'artista va confessar que aquell era un paper molt especial, el seu primer monòleg, i no va amagar el pànic que havia sentit sola dalt de l'escenari. Diumenge passat, el públic que va tenir la sort de veure-la de nou, quasi un miler de persones que omplien el Municipal, va adonar-se que, al davant, tenien físicament a la mateixa actriu, però aquest cop amb la maduresa adquirida després de desenes de representacions, una maduresa, tammateix, innata en una actriu netament dramàtica, a través de la qual la veu de Federico García Lorca ressonava més viva, present i actual que mai.

Lolita Flores és tota força i foc. A Poncia, monòleg adaptat i dirigit de forma brillant per Luis Luque, dona vida a la criada de La casa de Bernarda Alba. El punt de partida és la mort d'Adela, la filla petita de Bernarda, just després d'haver-se llevat la vida per amor. Poncia és un personatge dolgut, brutalment ferit per les circumstàncies, que es dol davant la pèrdua, davant el dolor, per totes aquelles dones mancades de llibertat i d'esperança. Lolita Flores va saber edificar una Poncia de carn i ossos, una Poncia real i tangible, sensible, sensual i profundament descarnada.

Després de l'espectacle, havent rebut càlids i llargs aplaudiments amb el públic dempeus, Lolita Flores es va atansar a la platea agraint aquestes demostracions d'afecte tant durant com després de l'obra. També va treure ferro als mòbils que es van deixar sentir durant la representació, així com la tos constant i multiplicada exponecialment que patiren nombrosos espectadors. Lolita Flores estava exultant, plena de l'energia i la passió que li transmetia el personatge, i així es va oferir: com una actriu agraïda i feliç de ser on era just en aquell instant, dalt d'aquell escenari, davant d'aquell públic.