La mostra d’art contemporani Les Muses revela el potencial creatiu de l’Escala

Exposicions i activitats han omplert el poble costaner de cultura i han atret un públic interessat

El programa de Les Muses va incloure alguns tallers.

El programa de Les Muses va incloure alguns tallers. / Eduard Martí

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Un diumenge de desembre a l’Escala. És la recta final d’aquest llarg pont de la Puríssima. El sol llueix tímid, però acaba imposant-se i animant la gent a colonitzar els carrers amb molts establiments i espais públics oberts. En alguns d’ells, els visitants fan parada i es troben, alguns sense preveure-ho, amb un esclat d’art. Art proper, local, vinculat, inspirat o edificat en aquest territori, art jove emergent amb ganes de reivindicar-se, art madurat amb ganes de mantenir-se. Es tracta de la mostra d’art contemporani Les Muses que, en la seva segona edició, ha acomplert amb escreix l’objectiu d’apropar les idees i els pensaments de creadors amb mirades diverses i l’oportunitat d’oferir al públic de participar en tallers que han tingut, més o menys, seguiment.

La mostra va permetre la interacció entre artistes i públic.

La mostra va permetre la interacció entre artistes i públic. / Eduard Martí

La fórmula de Les Muses, aquesta ruta que barreja exposicions de gran qualitat i l’obertura de tallers on parlar amb els artistes de forma propera, funciona. A més, se li albira molt camp per recórrer, ja que l’Escala té molt potencial creatiu amagat. De fet, els últims anys les exposicions individuals que impulsa l’Ajuntament, a l’estiu, d’artistes locals ho han evidenciat. En el cas de Les Muses, aquesta mostra ha estat capaç d’atraure una part dels visitants que ha tingut aquests dies l’Escala, coincidint en una època fora de temporada. Tot i això, cal dir que els espais podrien haver tingut més visites si haguessin estat més ben senyalitzats. Malgrat l’esforç editant un bon desplegable que ubicava els espais i les activitats, a molts visitants que no coneixien l’Escala els costava localitzar-los, perquè mancava una identificació exterior evident i homogènia que els senyalitzés. En aquest sentit, alguns només disposaven del cartell penjat a la porta que, malauradament, passava desapercebut entre molts altres. Alguns artistes es van arribar a fer un cartell propi per orientar el públic potencial fins al seu taller, altres van treure cadires i plantes al carrer, un gest que convidava a entrar.