«Crec que ens feia falta aquest boom i que tothom tingués ganes de gravar-se, dir coses i publicar-ho»

Laura Grau és una coneguda comunicadora que ha estat dos anys al Matina Codina de Rac105 i que ara a fet el salt a la Tarda d'Estiu de Catalunya Ràdio, tot i que els seus inicis els trobem a Youtube. A més, aquest estiu ha arrencat el Grau x Grau, un pòdcast que grava amb la seva mare, la Jenny Grau. Precisament, aquest nou projecte el portarà a l'escenari de la plaça Josep Pla del Festival Acústica.

Quina serà la proposta que portarà amb el Grau x Grau a l'Acústica?

És el que sembla. Un pòdcast molt casolà i amateur, ja que mai havia fet res fora d'uns estudis de ràdio per mi mateixa i ha estat un repte important i un aprenentatge. No ho havia fet mai i m'està agradant anar-ho descobrint a poc a poc. És un pòdcast molt d'estar per casa literalment. També vaig implicar la meva mare que feia molt temps que volia fer alguna cosa amb ella. 

Per què?

L'havia anat traient a les meves xarxes socials i havia vist que la gent li queia molt bé i li interessava molt les seves opinions. A més, té una manera d'expressar-se que atrau, i que jo no havia percebut mai perquè clar, soc sa filla i l'he vist sempre així. No em sembla una mare fora del normal, però que la gent sí que la veia així i vaig decidir encetar aquestes converses amb ella i de moment anem fent. És una mica hobby tot, i estem molt agraïdes a l'Acústica per convidar-nos perquè era totalment inesperat, no tenia cap sentit al meu cap que anéssim a fer un episodi en directe a cap lloc.

«La meva mare té una manera d'expressar-se que atrau, i que jo no havia percebut mai perquè clar, soc sa filla i l'he vist sempre així »

Tampoc fa tant que han començat.

Exacte. Ha sigut una cosa de l'estiu, de dir va ens animem i fem com aquell que fa un extraescolar o casal d'estiu. Tampoc és que diguis que ha tingut una rebuda espectacular, ja som conscients que la gent està de vacances i que també està farta d'escoltar tant contingut. No es para de fer contingut. Tampoc espiràvem a tenir molta audiència, però ens és igual, ens ho passem bé.

Com deia cada cop hi ha més contingut, i en català.

En general sí. Em sembla molt guai, sobretot pel català. Crec que ens feia falta aquest boom que tothom tingués ganes de gravar-se, dir coses i publicar-ho. Al final és bo perquè hi ha competència i és dolent perquè hi ha competència (riu).

Què podran veure els espectadors quan vinguin al seu escenari?

Una conversa honesta entre mare i filla. Gravarem un episodi sobre el xoc cultural perquè la meva mare és australiana, va arribar aquí amb 21 anys i hi ha moltes coses de context que encara no les acaba d'agafar. Em sembla una història divertida d'explicar i, a més, com podem parlar-ne tenint els referents que tenim actualment. Parlarem sobre això, la música que ens agrada, les sèries que seguim, els llibres que llegim, les diferències de com hem crescut totes dues pel que fa a l'interès per la lectura o els gèneres de música que ens agraden influenciats pels nostres pares, els meus i els seus. I parlarem d'això a l'Acústica.

Es basarà molt en la cultura.

Exacte. Ja que tenim l'oportunitat d'estar allà, que és un festival cultural, vam creure que estaria bé poder-ne parlar des de la nostra perspectiva.

Parlava de com us han influenciat els pares respectius, es nota el canvi generacional?

Total. Generacions diferents i en el nostre cas s'hi sumen les cultures diferents. És interessant.

Tot i ser mestra, ja fa temps que es dedica a la comunicació, primer a YouTube i després fent el salt a la ràdio (abans a RAC105 i ara Catalunya Ràdio). Què la va portar a convertir-se en comunicadora?

Quan tenia setze anys vaig fer una secció amb unes amigues a Ràdio Blanes en un programa que portaven els nostres caps del CAU i em va començar a agradar això de la ràdio. De fet, quan vaig acabar batxillerat vaig estudiar periodisme, però en aquell moment no m'interessava massa tot el que tenia a veure amb estudiar i era molt exigent a la Pompeu Fabra i ho vaig deixar. Vaig començar educació l'any següent, vaig creure que no era el meu fort, en lloc de pensar que potser no estava posant tota l'energia possible, i per això vaig canviar. De fet, m'agraden les dues coses, encara tinc pendent ser mestra i no hi renunciaré en cap cas. Però sí que és curiós com la vida m'ha tornat a portar a la comunicació i m'he demostrat a mi mateixa que és una cosa que portava a dins i que ho havia de treure d'alguna manera. Tampoc tothom necessàriament ha de treure les seves inquietuds pel vessant acadèmic, ni pel vessant rigorós. En el cas de la comunicació, jo mai faria informació, però crec que l'entreteniment a vegades no cal tenir un grau universitari. Per mostra, els moltíssims comunicadors que hi ha ara mateix a internet, sense anar més lluny Ibai Llanos, un gran referent, no és periodista. També ha estat per això, per haver vist referents que ho feien en català com la Juliana Canet o en Joan Grivé que van ser dels primers i que em van donar suport des que vaig fer el tercer vídeo. La comunitat que s'ha format a internet amb els creadors de contingut, també té a veure en com la gent s'ha anat animant a posar-se davant una càmera, un micròfon i a veure si el que diuen té èxit, que això és un triomf pel català, sobretot.