Un mural a Fortià tindrà banda sonora a Spotify

L’ha dissenyat Quim Miró amb la complicitat d’un grup de joves locals

El mural fet amb els joves de Garrigàs. | CRU-ART

El mural fet amb els joves de Garrigàs. | CRU-ART / cristina vilà bartis. fortià

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

L’artista Quim Miró, que signa els seus treballs com Cru-Art, ha trobat en el grafit una eina que connecta amb els joves i que els transmet missatges directes. Des de fa temps, per encàrrec d’alguns ajuntaments, crea murals de forma col·lectiva, buscant la mirada còmplice de les joves generacions. Alguns d’aquests treballs, amb un potent caràcter feminista i que promouen la igualtat de gènere i el respecte, es troben repartits per diferents pobles de la comarca: Bàscara, Borrassà, Garrigàs i, a partir d’aquest dijous, també en començarà a prendre forma un a Fortià, al costat del dispensari. En aquest, la música tindrà un paper rellevant no només en el disseny. De fet, com a novetat i per iniciativa d’un dels joves, el mural, de colors contrastats, quedarà enllaçat a una playlist a Spotify «de caràcter feminista» que crearan els mateixos joves.

L’artista Quim Miró admirant un dels murals fets a l’Empordà, concretament, a Bàscara.   | ARXIU CRUAT

L’artista Quim Miró admirant un dels murals fets a l’Empordà, concretament, a Bàscara. | ARXIU CRUAT / cristina vilà bartis. fortià

Quim Miró va néixer a Barcelona, però fa quinze anys que viu al Pla de l’Estany, a tocar l’Empordà. A la capital catalana va estudiar dibuix. Aviat es va sentir atret per l’art urbà, ja que «em permetia exportar el meu missatge a gran format». Implicat en diferents moviments socials, recorda que va iniciar-se dins el món underground, afició que, amb l’edat, va anar abandonant per cercar altres vies més oficials i diürnes. Dins aquest camí, el seu llenguatge i estil ha despertat molt interès. Miró confirma com la pintura mural «ha agafat una bona inèrcia i ja no està considerada vandalisme». A més, els darrers anys, ha anat sumant adeptes a Catalunya, tot i que «encara estem lluny del país veí, però en el bon camí».

La porta d’entrada de Miró a la comarca li va obrir Bàscara, on va pintar diversos murals de caràcter feminista «i molt personals». Tot seguit, va contactar amb ell Ludis Lleure, empresa que porta extraescolars a diferents centres educatius de l’Alt Empordà i així va accedir a fer murals en aquests municipis. Aquestes obres són col·lectives, és a dir, les treballa prèviament amb els joves. També ho ha fet així a Fortià. «Em trobo amb ells per explicar-los què és això de la igualtat de gènere i el feminisme i busquem junts un missatge que ells puguin sentir propi». Amb tots els inputs rebuts, Miró crea un disseny que rep el consens de tots. També el de l’Ajuntament o centre educatiu, cosa que evita «possibles incomoditats». A Fortià, a més, l’artista va fer una classe pràctica al voltant de la tècnica del mural «perquè el dia que pintem no els sembli estrany». Com en els anteriors murals, els joves també col·laboraran. La voluntat «és que ells deixin la seva petjada i se’l sentin molt seu». «Que retroni el batec feminista» és el text escollit pel mural que començarà a prendre vida aquesta setmana. El protagonitzarà la figura poderosa d’una noia escoltant música amb uns auriculars. La frase escollida no és casual. Quim Miró reconeix que, en els seus treballs, sempre intenta incloure una frase. Diu que «reforça el missatge» que es vol transmetre.