«El balanç és positiu, hem seguit les premisses dels nostres antecessors»

Abans que Anna Maria Velaz fos escollida presidenta d’Atenea l’any 2000 ja tenia una llarga relació amb l’entitat, n’era sòcia i formava part de la junta.

Què la va motivar a vincular-s’hi?

Jo, aleshores, estava estudiant i em van interessar molt les conferències que feien, eren molt atractives. Venien professors de Barcelona, alguns, fins i tot, els havíem tingut. Recordo Modest Prats o Joaquim Nadal, per exemple. Era un costum venir a Atenea els divendres. En aquells moments, era Jordi Pla, el president. Vam estar fent un curs de doctorat junts i em va anar engrescant a formar part de la junta. Així que als anys 90 vaig entrar a la junta. El 2000, en Jordi va plegar i vaig ser jo la presidenta. Han estat vint-i-dos anys més els anteriors, si els sumem.

Quan Jordi Pla li va suggerir encapçalar l’equip, què va pensar?

Jo ho veia gros, però com que feia uns anys que amb en Jordi treballàvem molt tots dos, organitzant les coses i començava a presentar, no va ser tant el canvi.

Hauria pensat mai que pogués allargar-se la presidència vint-i-dos anys?

No, no, però també han passat molt de pressa. Ho fas perquè vols, no és cap obligació. És com una ONG, en aquest cas cultural.

En aquestes dues dècades, Atenea ha seguit mantenint el llistó.

Hem seguit les premisses o directrius dels nostres antecessors. Quan es va iniciar la segona etapa, ja es va fer rememorant i revivint l’etapa Puig Pujades del 1928, quan es va crear Atenea i fins a la guerra civil.

La idea era donar continuïtat?

Sí, perquè després de la guerra i tota l’època franquista i més enllà existia una agrupació de Cultura, però no es deia Atenea.

Quin balanç en fa d’aquesta llarga presidència?

Si l’haig de resumir en una paraula, diria positiu, perquè s’han fet molts actes, s’ha anat mantenint i ampliant. Teníem el cicle «Aula Oberta» i nosaltres vam incloure el de literatura. I el públic respon.

De què se sent més satisfeta?

Del conjunt dels actes, de tot. És difícil dir-ne un, però la perla és el cicle «Aula Oberta» i al qual dediquem més recursos. És el cicle on venen més conferenciants amb cert prestigi intel·lectual i professional. També destaco el cicle de literatura.

Creu que aquests actes han tingut un retorn positiu en la societat?

Esperem que sí, és aquest l’objectiu. I ho podem constatar amb la gent que hi assisteix. Els que no ho fan són els joves i a vegades ho hem comentat. Alguna vegada algun professor vinculat a Atenea ho han proposat i alguns venen.

Això potser és el que més lamenta?

Sí, però veus en altres conferències que aquells que ens interessem som gent d’una altra edat. Els joves tenen altres centres d’interès. Alguns venen, de tant en tant. L’any passat vam presentar un treball de recerca i això seria un incentiu, perquè bé vam atraure joventut aquell dia. Tot és qüestió de trobar fórmules, perquè en tants anys la societat canvia, ara per millor, perquè ve més gent que als inicis.

Si hagués de donar un consell a la nova presidenta...

No soc capaç de donar-n’hi cap, perquè ella coneix Atenea tan bé com jo. Diria que l’Àngels és la continuïtat ideal, perquè ella ja venia quan feia secundària amb el seu pare, que no fallava mai. Ho ha viscut i ho sent. I és una persona preparada, dinàmica i intel·ligent.