Mor Josefina Font Tatxer, la "veïna de Figueres" que va retratar l'horror de la guerra

Josefina Font Tatxer (1923-2023) ha mort aquest passat dimecres 8 de febrer al llindar dels cent anys a Figueres. La seva ha estat una vida llarga, els records de la qual es podrien diluir amb el pas del temps, però no serà així gràcies al llibre que Brau Edicions va publicar el desembre del 2019, Una veïna de Figueres. En ell s'hi plasma un retrat quotidià i punyent de la Figueres d'abans i després de la guerra civil espanyola. Són petites històries de vida, sensibles i humanes, records que Josefina Font va escriure tres dècades enrere en diferents llibretes.

Josefina Font Tatxer treballava d'hortolana amb el seu marit, Benet Horts, i junts van regentar una parada a la plaça del Gra de Figueres. Va ser quan el seu marit es va jubilar que ella va aprofitar el temps: es va posar a escriure "donant llibertat a la vena literària que sempre havia tingut", confessava el seu fill Pere Horts fa uns anys, just després de la publicació del llibre. La seva mare sempre havia volgut ser mestra, quelcom que hauria pogut aconseguir, ja que va ingressar a Batxillerat amb Matrícula d'Honor. La guerra, però, ho va malmetre tot. A Una veïna de Figueres, Josefina Font va saber plasmar el batec de vida que es respirava a Figueres aquells anys d'infantesa, adolescència i joventut. Va rescatar la memòria dels seus avis, la vida a pagès, els mercats, el dia a dia. Fins i tot recordava la proclamació de la Segona República. El seu és un relat viu retratant la foscor, la por i el racionament durant els temps de guerra i posteriorment, però també ple de llum i d'impactes positius. Cal afegir que, abans que es publiqués el llibre, una de les llibretes de Josefina Font es va exhibir en el Museu de l'Empordà de Figueres amb motiu d'una exposició que buscava recuperar la memòria històrica de la ciutat. Va ser en aquell espai on els editors de Brau van veure per primer cop aquell material que, posteriorment, van animar-se a publicar. Un acte que la família va agrair vivament i que va insuflar d'esperança a Josefina Font al veure, finalment, el seu somni acomplert.