Joan Guillamet i Tuèbols (1922-2014) va ser un humanista empeltat d’aquella especial i fina ironia empordanesa, un estil que va deixar empremta en bona part de la premsa nacional i comarcal amb la qual va col·laborar i que la bibliotecària Ester Arché ha resseguit en l’exhaustiu inventari i digitalització que ha fet del seu fons periodístic i documental, ara accessible a través del Regira i dipositat a la biblioteca de Figueres. Va ser aquí on dissabte passat, coincidint amb el centenari del seu naixement i sis anys i sis dies de la seva mort, que Guillamet va ser recordat, elogiat i homenatjat per aquells que el tractaren: exalumnes, editors i família.

Jaume Guillamet va transmetre als assistents com el pare, «tot i que li costava separar-se dels seus papers», havia «manifestat en vida la voluntat de donar» tot aquest material a la biblioteca que duia el nom del seu bon amic Fages de Climent. També per la «relació més intensa» que va tenir amb dues bibliotecàries: Rosa Coronas i Maria Perxés. Una altra part del fons es troba a l’Arxiu Comarcal i inclou correspondència amb personatges com Anna Maria Dalí i la resta a la Universitat de Girona on es conserven les cartes rebudes per Manuel Brunet.

El filòleg Joan Ferrerós va fer-ne un perfil biogràfic i va rescatar anècdotes viscudes com a exalumne que fou examinat per Guillamet i, vint anys més tard, com a amic compartint actes culturals: «Era un home molt afable, empàtic, simpàtic, agradable, educadíssim, partidari d’edificar i amb un toc d’ironia empordanesa». Del mateix parer va ser l’editor Jordi Vallmajó qui el qualificà «de persona bondadosa» i assegurà que el seu record només podia ser «des del respecte». Joaquim Tremoleda, vicepresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos, entitat de la qual Guillamet fou membre fundador, ressaltà la seva vessant humanista, «tant la que ell desprenia com la que buscava» en els altres. «A Guillamet, li interessava la gent que vivia en aquesta plana, la que l’havia modelat i no un paisatge buit».

Per la seva part, la periodista Anna Teixidor va connectar la figura de Guillamet amb les actuals generacions de professionals de la premsa assegurant que «continua sent una figura viva» i rescatant-ne «el seu compromís i humilitat». Finalment, el regidor Alfons Martínez confirmà que Guillamet «forma part d’una crònica sentimental del que ha estat Figueres al segle XX, una ciutat i una comarca que s’estimava molt».