«M’heu arribat al cor». Són les paraules emocionades que va deixar anar Carlos Díaz Capmany (Figueres, 1933) en el transcurs del sopar d’homenatge que va rebre, divendres passat, a l’Hotel Pirineus. Estava envoltat de molta gent que l’aprecia. Persones de diferents estaments socials, polítics, culturals i militars. No hi va faltar una bona representació de la seva família i una colla d’amics que portaven d’amagat aquest reconeixement que l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, va considerar «més que merescut».
Una comissió de gent havia preparat amb discreció aquesta festa, sota l’impuls de l’associació Amics del Castell de Sant Ferran, presidida per Fede Luque. Aquesta comissió va voler reconèixer Díaz Capmany, militar, advocat i historiador, per la seva implicació amb la ciutat que el va veure néixer, el seu incansable treball d’investigador i divulgador de la fortalesa i el seu tarannà dialogant.
Tots els assistents van ser-hi a títol personal, sense etiquetes institucionals, però no va passar desapercebut que a més de l’alcaldessa Lladó també hi eren els exalcaldes Marià Lorca, Joan Armangué i Jordi Masquet, a més del president de la Diputació, Miquel Noguer; el subdelegat del Govern, Albert Bramón, altres regidors i nombrosos militars d’alta graduació que han compartit amb ell hores de treball.
L’homenatge va coincidir amb la vigília del seu vuitanta-novè aniversari. Fede Luque va destacar la seva trajectòria com a divulgador de Sant Ferran, situant-lo entre «els més grans experts mundials sobre fortaleses baluartades». Per a Agnès Lladó, la seva persona i la seva trajectòria suposen «un orgull per a la ciutat».
Com a militar, va assolir el nivell més alt, el de tinent general de l’Exèrcit de Terra amb càrrecs rellevants a Defensa. Va deixar el servei actiu ara fa vint-i-cinc anys i, des d’aleshores, presideix el Consorci del Castell. «Va ser un repte que vaig assumir amb gran il·lusió. L’objectiu del Consorci es va assolint a poc a poc, malgrat les limitacions», va dir, abans d’afegir: «La meva feina únicament ha estat buscar l’harmonia entre les parts. Al Castell, encara hi ha molt per fer i s’ha de seguir en aquesta línia d’ajuda a la cultura, al patrimoni i a Figueres. Voldria que tots els figuerencs sentin i visquin la fortalesa com a un gran element singular de la ciutat que és».
Com a regal, va rebre una peça molt especial, un llibre d’edició limitada amb el recull d’articles que havia escrit el seu pare, el general Narciso Díaz Romañach (1905-1993), molt vinculat a Roses i a Figueres. L’edició de l’obra, amb el mecenatge de Francesc Palomera, va anar a càrrec d'Anna Maria Puig. Tots els assistents van rebre un exemplar. «No m’ho esperava», va concloure.
