La Figueres de la Segona República era «una ciutat dinàmica, il·lusionada i amb esperança», però després va arribar la guerra i va caure «en el declivi». D’aquest període curt però intens n’han quedat alguns testimonis gràfics que els historiadors Enric Pujol i Jordi Roig han anat recopilant furgant en múltiples arxius públics i privats per donar forma a Figueres Republicana (Efadós), un llibre bàsicament gràfic en el qual destaca «el component humà» i que vol ser «un homenatge a la gent de Figueres, a la gent humil i anònima, a tots aquells que van patir els fets», tal com va exposar Roig durant la presentació feta la setmana passada a l’auditori Caputxins de Figueres.
El també historiador Alfons Romero, autor del pròleg, va posar en valor el treball fet i el va qualificar «d’útil». «No és un llibre fàcil encara que ho sembli aparentment», assegurà tot afegint que els autors havien superat el dèficit del fotoperiodisme de l’època que deixa ombres, per ara, a alguns capítols històrics com els viscuts al castell de Sant Ferran. «Se’ns escapa tot un món», va lamentar Romero qui va insistir en la importància dels col·leccionistes i en la necessitat que comparteixin, a través de les institucions com arxius o biblioteques, els tresors que posseeixen.
Per la portada s’ha escollit una imatge on es veuen figuerencs passejant tranquil·lament per la Rambla en les que serien les darreres Fires, les del 1936, viscudes en pau. El llibre es divideix en tres moments: Segona República, guerra civil i la desfeta. Jordi Roig no va amagar les dificultats que van tenir «per identificar personatges i paisatges» i va voler realçar «la importància de la memòria oral» d’aquells que van viure allò que es relata en les fotografies. Enric Pujol va destacar que, malgrat la guerra, i tenint en compte la distància de Figueres del front, havien pogut «rescatar imatges de la vida quotidiana» i alguns «punts de llum» com fou l’Escola del Treball, ubicada als antics Fossos, «una escola tècnica que encara avui en dia no tenim». Una altra gran mancança, que Pujol també va lamentar, és que Figueres «encara no té una història de la guerra civil». L’especialista va explicar que la darrera aproximació data dels anys 70 i està signada per Josep Maria Bernils i Mach. També va corroborar que hi ha hagut estudis parcials posteriors, «però no una visió de conjunt». «Aquesta és una feina pendent i aquest llibre no el supleix però dona una visió general», conclogué. Sent un llibre gràfic, tota la documentació històrica que ha anat sortint a la llum paral·lelament a la investigació no s’ha pogut incloure, material que resta a l’espera d’aquest esperat i tan necessari llibre.
