Nascuda a Cabra (Còrdova) fa 50 anys, la família de Maria Sánchez Cuenca es va establir a Roses quan ella era petita. Actualment, resideix a Avinyonet de Puigventós. Compagina la seva feina d’educadora al Centre d’Educació Especial Mare de Déu del Mont de Vilafant amb la passió per l’escriptura. Va debutar en el món editorial amb 'El adiós de Laura'. Fa poc, ha vist la llum la seva segona novel·la 'Una oportunitat per a estimar'. Amor, venjança, esperit de superació i redempció són elements que formen part del nou llibre.
Com va sorgir la idea de la seva segona novel·la?
Després d’«El adiós de Laura», em venia de gust fer una novel·la més amable i lleugera i que passés a la nostra terra.
L’amor és un tema universal que vostè tracta amb destresa. Per què li interessen les relacions personals?
Perquè són les que donen sentit a la nostra vida! M’agrada envoltar-me de gent que estimo, però també observar les persones amb les quals per algun motiu em trobo al meu camí. Sempre s’aprèn alguna cosa d’aquesta observació i, a més, jo soc molt d’imaginar-me la història que hi ha al darrere.
Quin és el seu personatge del llibre preferit?
M’inspiren molta simpatia i tendresa alguns personatges secundaris: en Dylan, la Paloma i la Helen, tot i que d’ella només se’n parla. M’agrada en el que deriven els principals protagonistes, l’Anna i en Tom.
Per a aquesta nova novel·la ha elegit uns escenaris molt propers. Troba la inspiració en el seu entorn?
La inspiració la descobreixo per tot arreu, però és que, a més, som afortunats del nostre entorn. L’Empordà és un lloc meravellós.
Porta a sobre un bloc de notes?
Tinc blocs de notes disseminats per tota la casa i a sobre sempre porto el mòbil, on recullo les meves idees quan soc fora.
Què espera que trobin els lectors en aquest nou llibre?
Un bonic entreteniment, alhora que la invitació a certes reflexions sobre temes que m’interessen i em preocupen. Una història que els faci somiar, experimentar diferents emocions, conèixer una mica més Figueres i rodalies…
També és autora d’un conte, Lupus. Amb quin gènere se sent més còmoda escrivint?
Em motiva més la novel·la perquè em submergeixo en la història i la sento quasi com si fos real. M’agrada la paraula escrita i allò que puc aconseguir amb ella. D’altra banda, veig la possibilitat que ofereixen els contes per a la mainada i amb Lupus he fet també les il·lustracions, la qual cosa m’aporta una gran satisfacció, l’art plàstic m’atrau des de petita, quasi tant com la literatura.
Segueix escrivint? Té nous projectes literaris?
No he deixat mai de fer-ho. Ara estic amb un projecte que m’interessa molt a tots els nivells: la que serà la meva tercera novel·la, la més personal i, de passada, la més necessària, perquè tracta el tema de la Guerra Civil. I mentre aquesta es va coent a foc lent, publico petits relats al meu compte d’Instagram i alguns contes per a la classe de l’escola on treballo.
«El adiós de Laura» va ser publicat en castellà, i ara, en Una oportunitat per a estimar, s’ha decantat pel català. Hi ha algun motiu?
Sí, soc catalana i sento que, humilment, havia de fer alguna cosa per la nostra llengua, tot i que per a mi també ha suposat un repte escriure tota una novel·la en català.
