Hi havia ganes d'escoltar i de recordar. Fins i tot per part dels testimonis directes de la Guerra Civil que encara són ben presents. Per això el Teatre Municipal de Roses es va omplir de gent, aquest dimarts al vespre, per assistir a la presentació del llibre L'època convulsa que em va tocar viure (Brau), basat en els apunts biogràfics de l'empresari i exalcalde de la població Esteve Guerra Marès. El seu fill, Salvador Guerra Salamó, ha estat l'encarregat de treure a la llum el testimoni directe del seu pare, qui durant anys va anar recollint el relat dels testimonis dels fets i les circumstàncies que van envoltar el conflicte bèl·lic a la vila, preservats amb una bona dosi d'humanitat des del punt de vista d'un rosinc de família conservadora que també va patir el neguit del perill de mort durant les persecucions extremistes. L'actual alcalde republicà de Roses, Joan Plana, defineix el llibre com un treball "excepcional" que ajuda a descobrir la realitat "de les èpoques més convulses de la història local". Plana considera el llibre "imprescindible per a les noves generacions, per a poder entendre d'on venim".
Sobre el llegat històric deixat per qui fou alcalde rosinc, Joan Plana en destaca "la profunditat dels textos d'un home que tenia molta cultura personal i política".
Tres anys de patiment i una etapa de venjança
Salvador Guerra va explicar assistents que el seu pare havia deixat aquestes memòries enllestides el 1980, amb el desig de veure-les publicades, si així ho consideraven els seus hereus, un cop haguessin desaparegut les persones de la seva generació que havien patit la tragèdia de la Guerra "per a no insistir en el patiment". El llibre repassa una acurada descripció de fets amb detall concret de noms, sobrenoms, dates i circumstàncies. L'autor, fill del també alcalde Narcís Guerra Ballesta, impulsor de la portada d'aigües que va erradicar el tifus de la població, conta com va patir la família la col·lectivització dels seus béns vinculats a la venda de vi. "En aquell temps, del celler de Can Guerra en sortien sis bocois cada dia amb sis-cents litres de vi a cadascun. Ens vam arruïnar i vam haver de començar de nou. Durant la Guerra, van matar els dos companys que seguien el meu avi a la candidatura monàrquica que va guanyar les eleccions i que va governar fins al febrer de 1936". Per a Salvador Guerra "quan va acabar, tots érem culpables i va començar la venjança".
Esteve Guerra Marés escriu a l'epíleg final: "Tant de bo els nostres fills sàpiguen escollir el camí de la concòrdia, el que nosaltres vàrem oblidar aquells dies de juliol de 1936".
Joan Plana, parlant també com a historiador, considera que el llibre té un alt valor "pel seu testimoniatge en primera persona, de manera propera i entenedora", en el relat "de l'angoixa d'aquells tres anys que els va tocar viure". A l'obra no hi falta la presència de Jaume Vicens Vives, amic personal de l'autor, ni una important aportació gràfica que permet contextualitzar els fets amb imatges de les persones esmentades o els bombardejos que va patir Roses. Esteve Guerra Marés escriu a l'epíleg final: "Tant de bo els nostres fills sàpiguen escollir el camí de la concòrdia, el que nosaltres vàrem oblidar aquells dies de juliol de 1936".
